Lo Canetà, oli ecològic AOVE

1. Com va sorgir la idea de Lo Canetà? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci? Lo Canetà  va sorgir per les inquietuds de dos companys que després de molts anys treballant els seus camps veien com els seus esforços no estaven suficientment valorats. 2. Aposteu per un producte del sector primari. Com veieu el sector ara mateix? Produïm olis ecològics de varietats típiques de la nostra comarca, i un d’ells és autòcton del nostre poble. Són moments complicats, fa dos anys que tenim la nostra marca i la situació sanitària ens ha dificultat créixer i fer-nos coneguts, sobretot en l’hostaleria. 3. A quins clients vos dirigiu? Teniu clients estrangers? Els nostres clientes són molt variats, partint de clients que ens coneixen directament, com persones que venen a visitar el nostre poble, tendes gourmet, tendes ecològiques i finalitzem en la restauració. 4. El mercat intern. Penseu que al Maestrat es valora el producte de proximitat? Al Maestrat, com a tots els […]

Tània Traver, artista plàstica, de Culla

1. T’hem vist fent graffitis i dibuixos. T’expresses molt bé en diferents formes d’art. Tu com et definiries? Perquè definir-te com a artista és massa genèric i potser ambigu fins i tot. És veritat que la paraula artista és molt general, a mi m’agrada trobar un significat a partir de l’arrel, “art”. Aleshores ja puc derivar a artesà. Crec que ambdós mots estan molt units, elaborar una cosa de manera artesana és crear cada peça única. Pensar que tècnicament no es pot arribar a reproduir una còpia exacta, personalment, el fet de crear obres fetes amb les nostres mans li dona més valor a l’artista. Al cap i a la fi, m’expresso millor mitjançant l’art, és una manera més poètica de contar les històries personals que hi ha al darrere i que mouen la part creativa. Soc una persona molt sensible a l’hora de percebre el món que m’envolta, suposo que aquesta sensibilitat és una de les qualitats que em fan artista, també la paciència […]

L’estat de les sendes a la Tinença de Benifassà, a qüestió

El passat dia 9 de juliol la FEMECV va organitzar una reunió tècnica de treball a Vallibona sota el títol “Jornades sobre senderisme i desenvolupament rural sostenible” en la qual es va tractar l’actual estat de la xarxa de sendes titularitat de la FEMECV, tant en el País Valencià com en Benifassà. Esta és la primera reunió d’un seguit que la FEMECV vol fer arreu del País per tal d’exposar als agents locals l’actual problemàtica amb l’estat de les sendes. De tot el que es va parlar, ara faré un esquema a partir de les aportacions que s’hi han fet: Què entenem per senda? Instal·lació esportiva al medi natural? Infraestructura viària? L’actual estat de les sendes. Prioritzar qualitat a quantitat. A dia d’avui un 70% de les sendes homologades no passaria cap control de qualitat i per tant s’haurien de descatalogar. Sobre això fa uns anys ja vaig escriure este article Fer és molt més fàcil que mantindre, del qual vos recomano la lectura. Els […]

Pau Fuster Puig, el Tossal Cartografies

Com a guia de muntanya soc client de moltes editorials de cartografia, i tinc mapes de moltes editorials, cada un de diferent en la manera com s’aproxima al territori, els colors, el disseny, l’escala. Per als guies de muntanya un bon mapa és fonamental per tal de garantir la seguretat als nostres clients i oferir una experiència el més propera possible al territori. Tots els mapes són una obra d’art pel temps que porten al darrere. Així i tot em declaro molt devot dels del Tossal Cartografies, artesania en estat pur. Si damunt d’això hi sumem l’amistat que m’unix amb ells, la passió per la muntanya, pel territori, i el coneixement que en tenim, la veritat és que esta entrevista ho reflectix tot. Espero que en gaudiu la lectura tant com nosaltres d’haver fet l’entrevista! 🙂 Quan va nàixer el Tossal Cartografies? El Tossal Cartografies és un projecte editorial que naix amb l’elaboració allà pel 2002-2004 dels diferents projectes finals de carrera dels tres companys […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

Blanca Marín Ferreiro, directora general de l’Aeroport de Castelló

Diuen en tot això del turisme, que sovint, una infraestructura fa destinació, crea destinació. I ho fa per la senzilla raó que ubica un lloc en un mapa a escala internacional. Encara no sabem si este és el cas, però, tanmateix soc veí de Vilanova d’Alcolea, i per tant, tinc un vincle emocional amb l’aeroport que ve de molt lluny. Com a veí encara em costa entendre la decisió de batejar l’aeroport amb el nom de Castelló (a 25 km), quan tots els aeroports veïns tenen noms de proximitat (Manises, l’Altet, Reus, el Prat). Potser preferisc pensar que això es va fer per a estalviar la discussió sobre la maternitat del nom entre pobles limítrofs o potser perquè el motiu de la seua creació va ser perquè la província de Castelló era fa anys encara l’única de la Mediterrània en tot l’Estat sense aeroport. Com a veí recordo molt bé quan van començar les obres de desmunt amb les Buldòzer, la polseguera, les barrines i […]

Marc Collado Roig, gerent de Persenda Esports d’Aventura

Parlar avui en dia de turisme actiu al Maestrat de Penyagolosa té un nom, i és Marc Collado Roig, o, el que és el mateix, Persenda. Marc és una persona a la qual admiro molt, perquè no és fàcil emprendre un projecte i menys encara fer-lo viable i que perdure en el temps. Es requereixen moltes dosis de paciència, persistència, resiliència, adaptació, molt d’orgull i amor propi cap a la teua feina i cap al teu territori. I això és el que ell mostra dia a dia en tot el que fa. Anem a l’entrevista! Fa uns 9 anys que vas decidir d’emprendre el projecte de Persenda a Vistabella del Maestrat, recordes com va ser? Amb l’anterior crisi econòmica, em vaig quedar sense feina, això va ser el detonant per a fer el pas, vaig triar Vistabella per la proximitat amb Penyagolosa i pensant només en activitats d’aventura, aquesta idea estava pel meu cap des de fa molt de temps, però mai haguera pensat que es […]

Jose Ignacio Amat “Rizos”

Parlar de seguretat i muntanya, dins de la FEMECV, té un nom, i és Jose Ignacio Amat. Conegut amb el sobrenom de Rizos, pel seu carismàtic pèl, parlar amb ell no et deixa indiferent. Parla clar, sap del que parla, l’experiència és un grau, i si la muntanya parlara, parlaria més o menys com ell. Per això sempre és interessant escoltar-lo, perquè és la veu de la muntanya. D’Elda, actualment és director de l’Escola Valenciana d’Alta Muntanya (EVAM), que és la secció formativa dins de la FEMECV, i a més forma part del Comité de Seguretat FEDME. D’ofici sergent de bombers de l’Ajuntament d’Alacant (en servei des de fa més de 20 anys), també és youtuber (en diversos canals, OK Mountain, i Cápsulas formativas FEDME, Seguridad y Rescate) i docent en la UMH, EVAM i EEAM. Per tant, avui entrevistem una persona molt ben formada, experimentada, multidisciplinar, que afronta la gestió, avaluació i planificació del risc com a esportista, guia de muntanya, docent i rescatador. […]

Francesc Bellmunt Gil

Esta entrevista és de les que més il·lusió em fa. Francesc és una persona tan polifacètica que no sé com presentar-lo. Tot ho fa, fa de tot, i a més ho fa molt bé. Amic, company, historiador, escriptor, bocassí, guia a la Valltorta, patriota del Maestrat i de les nostres tradicions i costums. Un moment de conversa amb ell és sempre un regal, i ara per a sort nostra el tenim disponible per a #entrevistesalterritori. Francesc, què és el que més t’agrada de la teua feina com a guia a la Valltorta-Gassulla? Alguna anècdota que més recordes en tota la teua trajectòria com a guia? Comences fort…! No m’és gens fàcil de respondre. Et dirà un enamorat per què estima la seua parella? Les sensacions cap a aquesta faena s’assemblen més a quelcom irracional que a una meditada tirallonga de punts més o menys favorables. Encara així, si he de posar algun motiu sobre la taula, podria dir que és un privilegi absolut el poder […]

La Serra d’Irta

En un estiu tan diferent com el que hem tingut hi ha hagut un increment molt exagerat de visites a espais naturals, fins i tot de massificació. Què en penseu? Regulació o no? Des de fa temps que al Parc Natural de la Serra d’Irta s’ha pensat en regular d’alguna forma l’entrada de visitants, sobretot als mesos d’estiu en la zona de costa, que és on s’ha observat una gran massificació, tan enguany com els darrers anys. Ja el Decret 4/2007, de 12 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra d’Irta, establia en l’article 60 la necessitat de regular la gestió del trànsit per la pista de la costa.Per a la resta de l’espai no s’ha observat, fins ara, massificació de visitants i per tant de moment no considerem necessari una regulació d’accés. En el moment en què observem que l’ús públic pot afectar a la conservació de l’espai apostaríem per mesures de […]