Com a guia de muntanya soc client de moltes editorials de cartografia, i tinc mapes de moltes editorials, cada un de diferent en la manera com s’aproxima al territori, els colors, el disseny, l’escala. Per als guies de muntanya un bon mapa és fonamental per tal de garantir la seguretat als nostres clients i oferir una experiència el més propera possible al territori. Tots els mapes són una obra d’art pel temps que porten al darrere. Així i tot em declaro molt devot dels del Tossal Cartografies, artesania en estat pur. Si damunt d’això hi sumem l’amistat que m’unix amb ells, la passió per la muntanya, pel territori, i el coneixement que en tenim, la veritat és que esta entrevista ho reflectix tot. Espero que en gaudiu la lectura tant com nosaltres d’haver fet l’entrevista! 🙂
Quan va nàixer el Tossal Cartografies?
El Tossal Cartografies és un projecte editorial que naix amb l’elaboració allà pel 2002-2004 dels diferents projectes finals de carrera dels tres companys que formem esta aventura: Òscar Arnau, Natxo Segura i jo mateix, Pau Fuster. Vam triar cadascú pel seu compte fer un mapa excursionista com a PFC i eixa fou la primera llavor. Òscar va fer la Tinença de Benifassà, Natxo la Serrella i jo els Ports. Veníem els 3 del món excursionista (Òscar i jo, del Centre Excursionista de València; i Natxo, dels Scouts d’Alcoi) i els 3 compartíem eixa afició pels mapes. Així que a la carrera de Topografia ens vam trobar i per això vam fer eixos PFC. A partir d’ahí vam intentar moure este somni editorial, però no vàrem arribar a bon port i cadascú es va posar a treballar en diferents llocs, sense oblidar eixe projecte editorial de fer mapes del País Valencià. Així que no fou fins al 2008, amb la rebentada de la bombolla immobiliària i de la construcció, que no ens retrobem. No hi ha crisi que per bé no vinga. Impulsem esta vegada sí, el projecte editorial amb l’adaptació dels PFC que havíem fet per tal de fer les primeres publicacions que vam posar a la venda el 2009: Tinença de Benifassà, els Ports, la Serrella i un extra que va fer Natxo, la serra de Mariola.
Quina evolució heu tingut? Pensaves al principi que arribaríeu fins on esteu ara mateix?
Podríem definir este projecte, com un projecte de creixement sostingut. No te vaig a enganyar, u quan comença una aventura d’estes característiques sempre somnia… No hi havia cap mapa publicat de les muntanyes valencianes, tret del mapa de #Penyagolosa editat per Alpina, i això juntament amb l’esforç que havíem fet de treball de camp i detall, somnies i calcules i recalcules el que penses que es vendrà. Prompte te trobes amb la realitat, i te n’adones que no és un producte de masses. Estem contents amb el resultat de les primeres publicacions, però personalment no és allò que hom somnia… Per tot això, ja coneixedors del que podrien suposar les vendes, ens posem mans a l’obra per tal d’oferir el producte a ajuntaments i mancomunitats principalment. Amb pressupost tancat. I és d’això del que visc actualment. Les vendes ens ajuden a pagar despeses fiscals i puntualment alguna ajudeta.
En què ha canviat la vostra manera de treballar des del principi a d’ara?
Mira, el que ha canviat principalment i no és per nosaltres, és l’edat. Pensa que per a fer un mapa del Tossal necessitem la gent major. Vam començar esta aventura en uns 30/31 anys, i amb una total inexperiència ni el caràcter format. Nosaltres des del principi tenim clar què volem posar en valor, fou una de les raons de ser dels nostres PFC, fer mapes etnogràfics, tot consultant els sabuts del territori. El que ha canviat, com estic dient, és que 12 anys després, amb 43 anys, u connecta millor amb les persones que ens han d’ajudar, o ens fan més cas. U té el caràcter més format i més edat. Però que quede clar que des del principi els objectius sempre han estat els mateixos. Els mapes ja estan fets, si no oferim res de nou, no val la pena publicar res.
(C) Pau Fuster Puig
Te defineixes més com a mapista que com a senderista o muntanyista. També dius que fas un treball artesà. Explica’t.
Jo personalment em definisc com un mapista, un friki dels mapes. Però no sols dels excursionistes. De ben menut he crescut envoltat d’atles i mapes polítics i físics i de tots els tipus. Igual que llegia còmics de Tintin, sempre tenia un mapa al costat o un atles que m’agradava consultar i somniar viatges. Sent sincer mai he sigut senderista ni muntanyista, així com si ho han sigut els meus companys Òscar i Natxo. La meua època muntanyista fou simplement els anys que vaig estar a les seccions infantils del Centre Excursionista de València. Després sí que m’ha agradat l’aire lliure i la muntanya, obvi, també tinc casa a Xodos i sé del que parle, el que passa que sent sincer, m’és igual que un mapa siga de la muntanya amb senders homologats, que d’un municipi de costa sense relleu, però ple de patrimoni igual. M’agraden els mapes. Tant és així, que tinc un mesurador secret del meu estat d’ànim. Una alarma. Quan estic de capa caiguda, diríem trist, desesperançat per la feina, un amor o el que siga d’esta vida nostra, agafe i guaite un mapa. Comence a mirar-lo, i em perc. Si em perc i m’emocione mirant-lo, és que no estic tan mal. Si el guaite i no m’interessa, és que l’estat anímic és perillós… Podríem dir que és com el meu termòmetre vital.
(C) Pau Fuster Puig
Ara mateix heu publicat el Mapa Excursionista del #Maestrat, com has vist l’acollida?
Sincerament, un projecte que en un principi no era més que una comanda privada, es va convertir després de tota la feinada realitzada en un projecte que vaig pensar que podria ser digne de vendre a les llibreries. Amb el que això suposava… Quan poses preu a una obra, ull, hi ha riscos. No les tenia totes, però vaig decidir provar esta nova línia editorial de mapes comarcals, no amb tant de detall, però amb una funció de mapa clau. De visió global d’una comarca. Quan vaig publicar a Facebook que ja estava disponible a les llibreries, sincerament em vaig sorprendre moltíssim, vam arribar a 10.000 persones, la segona publicació del Tossal que més repercussió ha tingut a les xarxes. Quant a les crítiques, podríem dir que he tingut solament una crítica prou dura per part d’un usuari, que es veu que no entenia molt d’escales i es pensava que era un mapa com els nostres habituals amb eixe detall, i es va queixar d’una forma prou intensa. Per l’altra banda, he tingut més felicitacions, i això és d’agrair, perquè un dels objectius principals de publicar mapes és que la gent siga feliç quan òbriga un mapa nostre.
Una vegada fet el mapa… Tornaries cap arrere per canviar alguna cosa? La faries ara de manera diferent?
No, de cap de les maneres. Vaig fer en tot moment el que pensava que havia de fer, assumint els riscos. Pensa que en un principi anava a fer un mapa més tipus dels que regalen a les oficines de turisme, bàsic, més de disseny que de contingut, sense coordenades… Així que potser si hagués fet eixe tipus de mapa, ara et diria que m’empenedisc de no haver intentat fer un mapa com el que finalment he fet.
Això ho tinc clar, sempre que encete un projecte tendisc a fer allò que crec que s’ha de fer, coste el que coste, perdent rendibilitat… però com ja saps no estem ací per diners. Si estiguera per diners, muntaria un negoci d’ulleres o roba interior, objectes que tot el món necessita.
Un dels aspectes que cal destacar en el treball del mapa és la gran llibertat que has tingut per innovar, crear, provar… Volíem un producte diferent i crec que s’ha aconseguit. A això també ha ajudat la paciència i la confiança dels nostres patrocinadors. Com ho has vist tu tot això?
Aquesta pregunta m’encanta perquè al fil del que comentava en la resposta anterior, m’havia quedat en les ganes d’agrair la llibertat que he tingut en tot moment per a desenvolupar el projecte com jo he cregut que s’havia de fer. Moltes converses amb tu, molts de nervis perquè encetes una nova línia editorial…. i arran de la primera reunió on vas vore el primer esborrany, em vaig quedar molt més tranquil. Els tirs anaven bé i en una direcció de total llibertat que em vas traslladar tu i per tant els patrocinadors. Així fa goig treballar. Si el client hagués sigut una entitat publica, ja avance que ens hauríem limitat a fer mapes com els que he fet per al Patronat Provincial de Turisme (de Castelló) de diferents comarques i de la província, limitant-me a allò que volien. Sense més. Este projecte ha sigut el cas contrari totalment i això ha permés al Tossal Cartografies obrir una nova línia editorial tot confiant que tinguem més encàrrecs a partir d’aquesta publicació.
El mapa respon perfectament a l’objectiu de visibilitzar el nostre territori, el Maestrat. Literalment “el Maestrat l’hem posat al mapa”.
Efectivament, la frase que dius, posar el Maestrat al mapa és més important del que pot parèixer. Una persona no pot estimar allò que no coneix, i per tal de conèixer un territori no hi ha ferramenta millor que un mapa. Estem avorrits d’infinitats de publicacions sobre el territori sempre en format llibre. Són necessàries, obvi… Però si parlem del territori, per què no fem mapes també? El mapa com a document visual, és capaç de transmetre un important volum d’informació de forma instantània i quasi és l’unic amb la capacitat de transmetre les relacions espacials dels diferents elements del territori. I mapes ben dissenyats i documentats pense que col·laboren a potenciar un turisme de qualitat, integrat en el medi, de coneixement del medi i per tant respectuós amb l’entorn i el llegat patrimonial dels nostres avantpassats que ens han brindat este futur més còmode, un turisme com el que tu com a guia vols fer al Maestrat.
Completa. Un país sense mapes és…
un país desconegut, un país que no es pot estimar.
Per què la cartografia és tan important?
La cartografia és tan important perquè ens fa conèixer el nostre territori, i no em cansaré de repetir-ho: qui no coneix, no pot estimar.
Moltes gràcies Pau per l’amistat, la paciència, el respecte, la comprensió i per tot el temps compartit! El mapa està en venda per internet i el podeu adquirir ací.
