Lo Canetà, oli ecològic AOVE

1. Com va sorgir la idea de Lo Canetà? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci? Lo Canetà  va sorgir per les inquietuds de dos companys que després de molts anys treballant els seus camps veien com els seus esforços no estaven suficientment valorats. 2. Aposteu per un producte del sector primari. Com veieu el sector ara mateix? Produïm olis ecològics de varietats típiques de la nostra comarca, i un d’ells és autòcton del nostre poble. Són moments complicats, fa dos anys que tenim la nostra marca i la situació sanitària ens ha dificultat créixer i fer-nos coneguts, sobretot en l’hostaleria. 3. A quins clients vos dirigiu? Teniu clients estrangers? Els nostres clientes són molt variats, partint de clients que ens coneixen directament, com persones que venen a visitar el nostre poble, tendes gourmet, tendes ecològiques i finalitzem en la restauració. 4. El mercat intern. Penseu que al Maestrat es valora el producte de proximitat? Al Maestrat, com a tots els […]

Pau Fuster Puig, el Tossal Cartografies

Com a guia de muntanya soc client de moltes editorials de cartografia, i tinc mapes de moltes editorials, cada un de diferent en la manera com s’aproxima al territori, els colors, el disseny, l’escala. Per als guies de muntanya un bon mapa és fonamental per tal de garantir la seguretat als nostres clients i oferir una experiència el més propera possible al territori. Tots els mapes són una obra d’art pel temps que porten al darrere. Així i tot em declaro molt devot dels del Tossal Cartografies, artesania en estat pur. Si damunt d’això hi sumem l’amistat que m’unix amb ells, la passió per la muntanya, pel territori, i el coneixement que en tenim, la veritat és que esta entrevista ho reflectix tot. Espero que en gaudiu la lectura tant com nosaltres d’haver fet l’entrevista! 🙂 Quan va nàixer el Tossal Cartografies? El Tossal Cartografies és un projecte editorial que naix amb l’elaboració allà pel 2002-2004 dels diferents projectes finals de carrera dels tres companys […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

Blanca Marín Ferreiro, directora general de l’Aeroport de Castelló

Diuen en tot això del turisme, que sovint, una infraestructura fa destinació, crea destinació. I ho fa per la senzilla raó que ubica un lloc en un mapa a escala internacional. Encara no sabem si este és el cas, però, tanmateix soc veí de Vilanova d’Alcolea, i per tant, tinc un vincle emocional amb l’aeroport que ve de molt lluny. Com a veí encara em costa entendre la decisió de batejar l’aeroport amb el nom de Castelló (a 25 km), quan tots els aeroports veïns tenen noms de proximitat (Manises, l’Altet, Reus, el Prat). Potser preferisc pensar que això es va fer per a estalviar la discussió sobre la maternitat del nom entre pobles limítrofs o potser perquè el motiu de la seua creació va ser perquè la província de Castelló era fa anys encara l’única de la Mediterrània en tot l’Estat sense aeroport. Com a veí recordo molt bé quan van començar les obres de desmunt amb les Buldòzer, la polseguera, les barrines i […]

Marc Collado Roig, gerent de Persenda Esports d’Aventura

Parlar avui en dia de turisme actiu al Maestrat de Penyagolosa té un nom, i és Marc Collado Roig, o, el que és el mateix, Persenda. Marc és una persona a la qual admiro molt, perquè no és fàcil emprendre un projecte i menys encara fer-lo viable i que perdure en el temps. Es requereixen moltes dosis de paciència, persistència, resiliència, adaptació, molt d’orgull i amor propi cap a la teua feina i cap al teu territori. I això és el que ell mostra dia a dia en tot el que fa. Anem a l’entrevista! Fa uns 9 anys que vas decidir d’emprendre el projecte de Persenda a Vistabella del Maestrat, recordes com va ser? Amb l’anterior crisi econòmica, em vaig quedar sense feina, això va ser el detonant per a fer el pas, vaig triar Vistabella per la proximitat amb Penyagolosa i pensant només en activitats d’aventura, aquesta idea estava pel meu cap des de fa molt de temps, però mai haguera pensat que es […]

Francesc Bellmunt Gil

Esta entrevista és de les que més il·lusió em fa. Francesc és una persona tan polifacètica que no sé com presentar-lo. Tot ho fa, fa de tot, i a més ho fa molt bé. Amic, company, historiador, escriptor, bocassí, guia a la Valltorta, patriota del Maestrat i de les nostres tradicions i costums. Un moment de conversa amb ell és sempre un regal, i ara per a sort nostra el tenim disponible per a #entrevistesalterritori. Francesc, què és el que més t’agrada de la teua feina com a guia a la Valltorta-Gassulla? Alguna anècdota que més recordes en tota la teua trajectòria com a guia? Comences fort…! No m’és gens fàcil de respondre. Et dirà un enamorat per què estima la seua parella? Les sensacions cap a aquesta faena s’assemblen més a quelcom irracional que a una meditada tirallonga de punts més o menys favorables. Encara així, si he de posar algun motiu sobre la taula, podria dir que és un privilegi absolut el poder […]

Penyagolosa i la Tinença de Benifassà

Al Maestrat tenim la sort de tindre dos parcs naturals, Penyagolosa i la serra d’Irta, un de muntanya i l’altre al litoral, els quals tenen uns valors naturals i paisatgístics impressionants, fet pel qual reben tantes visites al llarg de l’any. Continuem amb les entrevistes a tècnics del territori, i passem de la gestió cultural a la gestió d’espais naturals, com és el cas que ara ens ocupa. Tècnics que coneixen de primera mà el seu territori i que treballen a peu, al mateix territori, és això que els fa ser veus autoritzades en gestió que l’Administració potser hauria de tindre més en compte. Ara entrevistarem Miquel Ibáñez, actual director-conservador del Parc Natural de Penyagolosa i també del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, comarca veïna nostra, per tal que ens conte un poc de la feina feta com a personal tècnic en tots estos anys així com la seua visió al voltant del difícil repte que sempre és la gestió dels espais naturals. […]

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.” Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat. Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial. El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de […]