Sin categoría

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.”

Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat.

Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial.

El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de l’est (la Salzadella).

De fet, podríem atribuir la seua existència a una clara i evident voluntat política. Així i tot, a dia d’avui és un símbol identitari que uneix i identifica tant a Tírig, Albocàsser, com a les Coves de Vinromà. Com a infraestructura cultural ha viscut moments més dolços i més amargs al llarg d’estos anys, la seua relació amb el territori ja des dels inicis no va ser ben estesa, i la creació posterior del Parc Cultural de la Valltorta, en lloc d’afavorir eixa convivència necessària i vital entre recurs i societat, va semblar el contrari, ara podríem dir que feliçment superat amb la bona voluntat de totes les parts implicades.

En parlem, de tot això i de la situació actual del turisme al Maestrat, amb la directora del Museu de la Valltorta, Pilar Vidal Monferrer.

1. Què és el que més t’agrada de la teua feina?

La diversitat de les tasques dutes a terme, i el que més m’agrada és que les coses isquen bé.


2. Des del punt de vista cultural, penses que el Maestrat té elements identificadors potents en el territori? Què li cal per ser millor reconeguda?

És un territori gran i amb realitats diferents i que mai han treballat conjuntament, el referent dels pobles de l’Alt Maestrat no ha estat el Baix Maestrat. Cal treballar conjuntament les administracions per posar en valor els elements que configuren el Maestrat. El primer pas és el reconeixement per part del Maestrat i de l’administració.

3. En què podria millorar la gestió cultural de la Generalitat Valenciana (en el teu cas) en el territori?

Si preguntes què ha de fer la Generalitat Valenciana en el territori és recolzar els projectes que ixen del territori, i pel que fa a la Valltorta, és dotar de continguts el Parc Cultural i treballar perquè este siga una realitat.

4. Penses que a dia d’avui la Valltorta és un símbol identitari per a Tírig, Albocàsser i les Coves de Vinromà? 

Esta pregunta l’haurien de respondre els municipis. He tingut més contacte amb Tírig i estic convençuda que per a ells és un símbol identitari, però com he dit, la pregunta cal dirigir-la als dos ajuntaments que expressaran molt millor el sentiment dels seus pobles.

5. Com veus a dia d’avui l’ecosistema turístic al Maestrat? Com penses que hauria de ser?

No hi ha un treball conjunt ni coordinat, crec que no existix un ecosistema turístic al Maestrat, sinó diversos subsistemes que ocasionalment poden tindre alguna relació, però em fa la sensació que són com ecosistemes “independents.” Pot existir un ecosistema turístic o varis, però treballant coordinadament.

6. Penses que el turisme ben gestionat pot afavorir el desenvolupament rural?

El turisme ben gestionat pot ajudar com altres activitats econòmiques, però no ens podem basar exclusivament en el turisme, tal com es demostra en estos moments en l’Estat.

7. Des de l’Administració entens el sentiment de fòbia cap al turisme d’una part de la societat?

Jo no parlaria d’un sentiment de fòbia cap al turisme, l’únic que passa és que quan hi ha massificació descontrolada, una part de la societat només viu els efectes negatius del turisme. I en els pobles més menuts, el caràcter de la gent és més tancat, però no podem parlar de fòbia.

8. Com valores la feina dels guies de turisme i de muntanya? 

És necessària, no és el mateix una visita lliure que una guiada, és molt més interessant una visita guiada. Ara, cal que la gent li assigne un valor monetaritzat a esta feina, hem acostumat a la societat a la gratuïtat dels serveis i no entenen després que han de pagar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *