Cabritillo del Maestrazgo

Avui entrevistem Cabritillo del Maestrazgo, una empresa de recent creació a la Torre d’en Besora, un poble dels més menuts del Maestrat (menys de 200 hab.), però en relació amb el seu pes demogràfic té molt de dinamisme en el teixit empresarial (sector energètic i ramader). Parlem amb ells de ramaderia de proximitat i de sostenibilitat. Com va sorgir la idea de Cabritillo del Maestrazgo? Quines són les línies més inspiradores quevos defineixen com a negoci?El projecte Cabritillo del Maestrazgo va començar l’any 2020. En plena pandèmia de la COVIDvam decidir convertir el problema de les vendes de cabrits i llet en una oportunitat.La iniciativa potencia la col·laboració amb empreses de la comarca. Oferim al consumidor i posem en valor els millors productes que obtenim de les cabres. Quins productes derivats de la cabra comercialitzeu? Quin és el valor afegit que doneu alsvostres productes? S’innova en el sector ramader?A la nostra ramaderia intentem combinar el benestar animal i la sostenibilitat amb la innovacióper avançar cap […]

Mos de Bresca

I seguim amb les #entrevistesalterritori de molta altura, seguim al Penyagolosa, i en este cas ens enlairem al meravellós món de l’apicultura, on Pau ens ensenyarà un poc del seu món, el seu projecte. Com va sorgir la idea de Mos de Bresca? Qui sou? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci? Hola, soc Pau Sos, apicultor i propietari de Mos de Bresca. Estic format com a tècnic en gestió d’empreses agropecuàries a l’Escola de capatassos agrícoles de Catarroja i he treballat en diverses empreses del sector ramader i agroalimentari. Fruit de la meua formació, de l’experiència professional i de la passió per treballar en entorns naturals, especialment al paratge i pic de Penyagolosa, va sorgir fa uns anys l’aventura de produir mel ecològica de parcs naturals. Mos de Bresca es caracteritza per produir una mel ecològica crua de màxima qualitat i que represente sensorialment els entorns i paisatges on treballen les abelles. Alhora, busquem afavorir la biodiversitat mitjançant la […]

Agroforestal de Penyagolosa SL

Al pla de Vistabella del Maestrat, al mas de l’Alforí, a pràcticament 1.300m d’altura sorgeixen iniciatives i projectes tan il·lusionants i respectuosos amb el medi que són dignes d’estimar i d’admirar. Nerea i Rocio Moliner Montserrat vos ho conten tot ací. 1. Com va sorgir la idea d’Agroforestal de Penyagolosa SL? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci?Agroforestal de Penyagolosa naix al 2017 amb l’objectiu de complementar l’activitat de la Cooperativa de Treball Associat Forest-tuber Coop.V. Així que en Forest-tuber treballem les línies de gastronomia local, turisme i merxandatge i en Agroforestal les d’agricultura ecològica al secà, viver de planta micorrizada i formació. El que ens defineix com a negoci és treballar la tòfona negra de manera integral. La Tòfona de principi a fi. 2. Al 2021 vau rebre de mans del Ministeri d’Agricultura el premi en Excel·lència a la innovació en l’activitat agrària. Què representa per a vosaltres?Aquest reconeixement el vam rebre a l’octubre. A la setmana següent també […]

Tània Traver, artista plàstica, de Culla

1. T’hem vist fent graffitis i dibuixos. T’expresses molt bé en diferents formes d’art. Tu com et definiries? Perquè definir-te com a artista és massa genèric i potser ambigu fins i tot. És veritat que la paraula artista és molt general, a mi m’agrada trobar un significat a partir de l’arrel, “art”. Aleshores ja puc derivar a artesà. Crec que ambdós mots estan molt units, elaborar una cosa de manera artesana és crear cada peça única. Pensar que tècnicament no es pot arribar a reproduir una còpia exacta, personalment, el fet de crear obres fetes amb les nostres mans li dona més valor a l’artista. Al cap i a la fi, m’expresso millor mitjançant l’art, és una manera més poètica de contar les històries personals que hi ha al darrere i que mouen la part creativa. Soc una persona molt sensible a l’hora de percebre el món que m’envolta, suposo que aquesta sensibilitat és una de les qualitats que em fan artista, també la paciència […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.” Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat. Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial. El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de […]