Turisme…

El turisme a casa nostra desperta actualment una sèrie de contradiccions flagrants: Estes tendències generen tensions a les quals no auguro una resolució feliç, per desgràcia. Tots sabem l’enorme influència que els lobis tenen en la política. La manera d’actuar, ben a prop de les esferes de poder, les diputacions, conselleries… Són les primeres a establir complicitats, a tindre accés a informació confidencial (i a fer-ne ús a la seua conveniència) i en definitiva a influir per tal de aclaparar-ho tot. Això és el que passa, per exemple, amb el turisme actiu. La nova llei 2024 ofega les empreses de turisme actiu que aposten pel territori, lluny de l’amiguisme dels lobis del turisme actiu, que sota el pretext de professionalitzar el sector el que fan és ofegar la dissidència amb la necessària connivència de l’administració. Més burocratització, més papers, més control, més fiscalització, eixe és el futur. Enhorabona a la Generalitat Valenciana i als amiguets actius del turisme. Falsos i absurds, llei de l’embut.

Poble

La transculturació o aculturació és, segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, “el procés de canvi sociocultural consistent en l’assimilació d’elements culturals d’un grup humà per part d’un altre i, conseqüentment, en la pèrdua o transformació dels propis.” Així, de primeres, potser estes paraules vos sonen a res, tanmateix intentaré a través d’estes línies “posar llum a la foscor.” Fa temps que en volia parlar. El pas del temps comporta, no només el traspàs d’una generació de persones rere una altra, amb l’impecable peatge de la mort, sinó la desaparició d’una cultura, la popular, herència de les nostres generacions més majors. Tot és un procés. Desapareix una manera d’entendre el món, la vida, la festa, la relació amb l’entorn, amb les persones, una manera de parlar (genuïna, autèntica). Esta desaparició, a més, està agreujada des de fa 40 anys, tant per la imposició (a través del sistema educatiu) d’uns valors i d’uns corrents entroncats amb els mitjans de comunicació de massa (televisió, ràdio) […]

Cabritillo del Maestrazgo

Avui entrevistem Cabritillo del Maestrazgo, una empresa de recent creació a la Torre d’en Besora, un poble dels més menuts del Maestrat (menys de 200 hab.), però en relació amb el seu pes demogràfic té molt de dinamisme en el teixit empresarial (sector energètic i ramader). Parlem amb ells de ramaderia de proximitat i de sostenibilitat. Com va sorgir la idea de Cabritillo del Maestrazgo? Quines són les línies més inspiradores quevos defineixen com a negoci?El projecte Cabritillo del Maestrazgo va començar l’any 2020. En plena pandèmia de la COVIDvam decidir convertir el problema de les vendes de cabrits i llet en una oportunitat.La iniciativa potencia la col·laboració amb empreses de la comarca. Oferim al consumidor i posem en valor els millors productes que obtenim de les cabres. Quins productes derivats de la cabra comercialitzeu? Quin és el valor afegit que doneu alsvostres productes? S’innova en el sector ramader?A la nostra ramaderia intentem combinar el benestar animal i la sostenibilitat amb la innovacióper avançar cap […]

Agroforestal de Penyagolosa SL

Al pla de Vistabella del Maestrat, al mas de l’Alforí, a pràcticament 1.300m d’altura sorgeixen iniciatives i projectes tan il·lusionants i respectuosos amb el medi que són dignes d’estimar i d’admirar. Nerea i Rocio Moliner Montserrat vos ho conten tot ací. 1. Com va sorgir la idea d’Agroforestal de Penyagolosa SL? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci?Agroforestal de Penyagolosa naix al 2017 amb l’objectiu de complementar l’activitat de la Cooperativa de Treball Associat Forest-tuber Coop.V. Així que en Forest-tuber treballem les línies de gastronomia local, turisme i merxandatge i en Agroforestal les d’agricultura ecològica al secà, viver de planta micorrizada i formació. El que ens defineix com a negoci és treballar la tòfona negra de manera integral. La Tòfona de principi a fi. 2. Al 2021 vau rebre de mans del Ministeri d’Agricultura el premi en Excel·lència a la innovació en l’activitat agrària. Què representa per a vosaltres?Aquest reconeixement el vam rebre a l’octubre. A la setmana següent també […]

Pau Fuster Puig, el Tossal Cartografies

Com a guia de muntanya soc client de moltes editorials de cartografia, i tinc mapes de moltes editorials, cada un de diferent en la manera com s’aproxima al territori, els colors, el disseny, l’escala. Per als guies de muntanya un bon mapa és fonamental per tal de garantir la seguretat als nostres clients i oferir una experiència el més propera possible al territori. Tots els mapes són una obra d’art pel temps que porten al darrere. Així i tot em declaro molt devot dels del Tossal Cartografies, artesania en estat pur. Si damunt d’això hi sumem l’amistat que m’unix amb ells, la passió per la muntanya, pel territori, i el coneixement que en tenim, la veritat és que esta entrevista ho reflectix tot. Espero que en gaudiu la lectura tant com nosaltres d’haver fet l’entrevista! 🙂 Quan va nàixer el Tossal Cartografies? El Tossal Cartografies és un projecte editorial que naix amb l’elaboració allà pel 2002-2004 dels diferents projectes finals de carrera dels tres companys […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

Francesc Bellmunt Gil

Esta entrevista és de les que més il·lusió em fa. Francesc és una persona tan polifacètica que no sé com presentar-lo. Tot ho fa, fa de tot, i a més ho fa molt bé. Amic, company, historiador, escriptor, bocassí, guia a la Valltorta, patriota del Maestrat i de les nostres tradicions i costums. Un moment de conversa amb ell és sempre un regal, i ara per a sort nostra el tenim disponible per a #entrevistesalterritori. Francesc, què és el que més t’agrada de la teua feina com a guia a la Valltorta-Gassulla? Alguna anècdota que més recordes en tota la teua trajectòria com a guia? Comences fort…! No m’és gens fàcil de respondre. Et dirà un enamorat per què estima la seua parella? Les sensacions cap a aquesta faena s’assemblen més a quelcom irracional que a una meditada tirallonga de punts més o menys favorables. Encara així, si he de posar algun motiu sobre la taula, podria dir que és un privilegi absolut el poder […]

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.” Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat. Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial. El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de […]

Què és la muntanya per a mi?

La muntanya per a mi ho és tot. Ja de ben menut recordo les eixides que féiem a la muntanya amb molta felicitat. Per a la gent del Maestrat, Penyagolosa (1.814 m) i l’entorn de Sant Joan és un lloc especial carregat de molt de simbolisme i misticisme, màgic, que per a sentir-lo l’has de viure. Viure per sentir. La muntanya, les muntanyes representen eixa superfície que és el país, el territori. “Les muntanyes sempre esperen” “Les muntanyes sempre hi són”. Este frases populars sintetitzen clarament el fet omnipresent i omnipotent de les muntanyes. En moltes cultures, com la basca, la catalana i la valenciana, les muntanyes són éssers populars mitològics habitats sovint per bruixes, que sens dubte marquen el caràcter i la manera de ser dels pobles que viuen a prop. A mi les muntanyes m’ho han donat tot. Si soc com soc (amb les virtuts i els defectes) és per elles. M’agrada viure entre muntanyes, d’alguna manera em fa sentir segur, arrecerat, protegit, […]