Plataforma NO A LA MAT

Continuem les #entrevistesalterritori amb la Plataforma No a la Mat. 1. Quina és l’acta de naixement de la plataforma NO A LA MAT COMARQUES DE CASTELLÓ? La plataforma va nàixer a l’agost de 2016. En una xarrada a Borriol organitzada per No a la MAT Vilafamés es va veure la necessitat de crear una plataforma que aglutinara la lluita de tot el territori afectat pel projecte. Així, es va convocar una assemblea a Atzeneta i allí, amb una nodrida assistència, es va constituir la plataforma. [NOTA AFEGIDA PER L’EDITOR: Una MAT és una línia de molt alta tensió, una espècie d’autopista elèctrica amb torres de fins a 80 metres d’altura que recorrerà 16 municipis de Castelló.] 2. En xarxes reclameu “un món rural viu i un model energètic local, sostenible i planificat”. Podeu explicar-ho millor, això? Quan parlem d’un món rural viu, pensem en un model en què els pobles i els masos recuperen la seua sobirania econòmica, energètica, alimentària… i també política. El fet […]

NO A MAGDA. Associació Nostra Terra

Seguim les #entrevistesalterritori amb l’Associació Nostra Terra, de les Coves de Vinromà. 1. Com naix l’associació Nostra Terra? Al gener de 2022, quan feia només unes setmanes que ens havíem assabentat de la existència del macroprojecte Magda d’instal·lacions fotovoltaiques al nostre municipi, a les Coves de Vinromà, i les seues línies d’evacuació per altres pobles veïns, vàrem veure clar que calia organitzar-se per a defendre el nostre territori i lluitar contra el macroprojecte. 2. En xarxes reclameu “un desenvolupament sostenible del món rural”. Com ho podem aconseguir això? Mantenint viu el que tenim. Tenim la fortuna d’estar a un territori on encara hi ha molta vida. Terrenys agrícoles productius, ramaderia,  biodiversitat, poca contaminació, patrimoni, avifauna, flora, boscos, arbres, iniciatives d’agroturisme… en resum, molta riquesa i vida. Quan ix quelcom que ho amenace, cal lluitar per a evitar-ho. 3. Quina és la situació actual del projecte Magda? (a data 23 de març de 2022) El passat  25 de febrer va concloure el termini d’exposició pública de […]

L’estat de les sendes a la Tinença de Benifassà, a qüestió

El passat dia 9 de juliol la FEMECV va organitzar una reunió tècnica de treball a Vallibona sota el títol “Jornades sobre senderisme i desenvolupament rural sostenible” en la qual es va tractar l’actual estat de la xarxa de sendes titularitat de la FEMECV, tant en el País Valencià com en Benifassà. Esta és la primera reunió d’un seguit que la FEMECV vol fer arreu del País per tal d’exposar als agents locals l’actual problemàtica amb l’estat de les sendes. De tot el que es va parlar, ara faré un esquema a partir de les aportacions que s’hi han fet: Què entenem per senda? Instal·lació esportiva al medi natural? Infraestructura viària? L’actual estat de les sendes. Prioritzar qualitat a quantitat. A dia d’avui un 70% de les sendes homologades no passaria cap control de qualitat i per tant s’haurien de descatalogar. Sobre això fa uns anys ja vaig escriure este article Fer és molt més fàcil que mantindre, del qual vos recomano la lectura. Els […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

Blanca Marín Ferreiro, directora general de l’Aeroport de Castelló

Diuen en tot això del turisme, que sovint, una infraestructura fa destinació, crea destinació. I ho fa per la senzilla raó que ubica un lloc en un mapa a escala internacional. Encara no sabem si este és el cas, però, tanmateix soc veí de Vilanova d’Alcolea, i per tant, tinc un vincle emocional amb l’aeroport que ve de molt lluny. Com a veí encara em costa entendre la decisió de batejar l’aeroport amb el nom de Castelló (a 25 km), quan tots els aeroports veïns tenen noms de proximitat (Manises, l’Altet, Reus, el Prat). Potser preferisc pensar que això es va fer per a estalviar la discussió sobre la maternitat del nom entre pobles limítrofs o potser perquè el motiu de la seua creació va ser perquè la província de Castelló era fa anys encara l’única de la Mediterrània en tot l’Estat sense aeroport. Com a veí recordo molt bé quan van començar les obres de desmunt amb les Buldòzer, la polseguera, les barrines i […]

Francesc Bellmunt Gil

Esta entrevista és de les que més il·lusió em fa. Francesc és una persona tan polifacètica que no sé com presentar-lo. Tot ho fa, fa de tot, i a més ho fa molt bé. Amic, company, historiador, escriptor, bocassí, guia a la Valltorta, patriota del Maestrat i de les nostres tradicions i costums. Un moment de conversa amb ell és sempre un regal, i ara per a sort nostra el tenim disponible per a #entrevistesalterritori. Francesc, què és el que més t’agrada de la teua feina com a guia a la Valltorta-Gassulla? Alguna anècdota que més recordes en tota la teua trajectòria com a guia? Comences fort…! No m’és gens fàcil de respondre. Et dirà un enamorat per què estima la seua parella? Les sensacions cap a aquesta faena s’assemblen més a quelcom irracional que a una meditada tirallonga de punts més o menys favorables. Encara així, si he de posar algun motiu sobre la taula, podria dir que és un privilegi absolut el poder […]

La Serra d’Irta

El Maestrat és un territori format per les últimes estribacions del Sistema Ibèric, línies de serralades paral·leles a la costa, que van des de Penyagolosa, la serra d’Espaneguera, la serra d’en Galceran, la serra de la Vall d’Àngel fins a la serra d’Irta, la qual s’endinsa a la mar i la besa en penya-segats i cales, sent, a més, el lloc a on desemboca l’aqüífer del Maestrat. Actualment parc natural, la serra d’Irta té el privilegi, juntament amb la serra Gelada, de ser parcs naturals declarats Reserva Marina, en atenció a l’elevat valor i singularitat dels seus ecosistemes. Tanmateix, l’actual panorama marcat per la covid-19 presenta nous reptes i desafiaments a la gestió del parc natural, el qual comparteixen Alcossebre, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpis i Peníscola. En parlem de tot això amb Aurora Quero, actual directora-conservadora del Parc Natural de la Serra d’Irta. En un estiu tan diferent com el que hem tingut hi ha hagut un increment molt exagerat de visites […]

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.” Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat. Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial. El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de […]

Aigua de Benassal

Som un orgullós col·laborador d’Aigua de Benassal, i ho som perquè: Ens inspiren els mateixos principis: la natura, la puresa, la qualitat i l’excel·lència. L’aigua és part del cos humà (sabíeu que segons la fase vital tenim un percentatge d’aigua en el cos entre un 50% per als més adults i un 80% per als bebés?) La hidratació és fonamental per a qualsevol exercici físic i per a una vida sana i saludable, ja que entre altres coses ens ajuda a previndre lesions musculars. Aigua de Benassal és l’empresa del Maestrat amb una projecció més internacional, com ho acredita el fet que exporta a la Xina i als països àrabs, i que la consumixen esportistes d’elit. Consumim producte del Maestrat, perquè esta és la millor manera de defendre’l i valorar-lo. Així donem suport a la nostra gent, al teixit empresarial, a la permanència de llocs de feina. I perquè, en resum el producte com més a prop, més fresc i més bo és. En definitiva, […]

Què és la muntanya per a mi?

La muntanya per a mi ho és tot. Ja de ben menut recordo les eixides que féiem a la muntanya amb molta felicitat. Per a la gent del Maestrat, Penyagolosa (1.814 m) i l’entorn de Sant Joan és un lloc especial carregat de molt de simbolisme i misticisme, màgic, que per a sentir-lo l’has de viure. Viure per sentir. La muntanya, les muntanyes representen eixa superfície que és el país, el territori. “Les muntanyes sempre esperen” “Les muntanyes sempre hi són”. Este frases populars sintetitzen clarament el fet omnipresent i omnipotent de les muntanyes. En moltes cultures, com la basca, la catalana i la valenciana, les muntanyes són éssers populars mitològics habitats sovint per bruixes, que sens dubte marquen el caràcter i la manera de ser dels pobles que viuen a prop. A mi les muntanyes m’ho han donat tot. Si soc com soc (amb les virtuts i els defectes) és per elles. M’agrada viure entre muntanyes, d’alguna manera em fa sentir segur, arrecerat, protegit, […]