Mos de Bresca

I seguim amb les #entrevistesalterritori de molta altura, seguim al Penyagolosa, i en este cas ens enlairem al meravellós món de l’apicultura, on Pau ens ensenyarà un poc del seu món, el seu projecte. Com va sorgir la idea de Mos de Bresca? Qui sou? Quines són les línies més inspiradores que vos defineixen com a negoci? Hola, soc Pau Sos, apicultor i propietari de Mos de Bresca. Estic format com a tècnic en gestió d’empreses agropecuàries a l’Escola de capatassos agrícoles de Catarroja i he treballat en diverses empreses del sector ramader i agroalimentari. Fruit de la meua formació, de l’experiència professional i de la passió per treballar en entorns naturals, especialment al paratge i pic de Penyagolosa, va sorgir fa uns anys l’aventura de produir mel ecològica de parcs naturals. Mos de Bresca es caracteritza per produir una mel ecològica crua de màxima qualitat i que represente sensorialment els entorns i paisatges on treballen les abelles. Alhora, busquem afavorir la biodiversitat mitjançant la […]

L’estat de les sendes a la Tinença de Benifassà, a qüestió

El passat dia 9 de juliol la FEMECV va organitzar una reunió tècnica de treball a Vallibona sota el títol “Jornades sobre senderisme i desenvolupament rural sostenible” en la qual es va tractar l’actual estat de la xarxa de sendes titularitat de la FEMECV, tant en el País Valencià com en Benifassà. Esta és la primera reunió d’un seguit que la FEMECV vol fer arreu del País per tal d’exposar als agents locals l’actual problemàtica amb l’estat de les sendes. De tot el que es va parlar, ara faré un esquema a partir de les aportacions que s’hi han fet: Què entenem per senda? Instal·lació esportiva al medi natural? Infraestructura viària? L’actual estat de les sendes. Prioritzar qualitat a quantitat. A dia d’avui un 70% de les sendes homologades no passaria cap control de qualitat i per tant s’haurien de descatalogar. Sobre això fa uns anys ja vaig escriure este article Fer és molt més fàcil que mantindre, del qual vos recomano la lectura. Els […]

Jose Ignacio Amat “Rizos”

Parlar de seguretat i muntanya, dins de la FEMECV, té un nom, i és Jose Ignacio Amat. Conegut amb el sobrenom de Rizos, pel seu carismàtic pèl, parlar amb ell no et deixa indiferent. Parla clar, sap del que parla, l’experiència és un grau, i si la muntanya parlara, parlaria més o menys com ell. Per això sempre és interessant escoltar-lo, perquè és la veu de la muntanya. D’Elda, actualment és director de l’Escola Valenciana d’Alta Muntanya (EVAM), que és la secció formativa dins de la FEMECV, i a més forma part del Comité de Seguretat FEDME. D’ofici sergent de bombers de l’Ajuntament d’Alacant (en servei des de fa més de 20 anys), també és youtuber (en diversos canals, OK Mountain, i Cápsulas formativas FEDME, Seguridad y Rescate) i docent en la UMH, EVAM i EEAM. Per tant, avui entrevistem una persona molt ben formada, experimentada, multidisciplinar, que afronta la gestió, avaluació i planificació del risc com a esportista, guia de muntanya, docent i rescatador. […]

Què és la muntanya per a mi?

La muntanya per a mi ho és tot. Ja de ben menut recordo les eixides que féiem a la muntanya amb molta felicitat. Per a la gent del Maestrat, Penyagolosa (1.814 m) i l’entorn de Sant Joan és un lloc especial carregat de molt de simbolisme i misticisme, màgic, que per a sentir-lo l’has de viure. Viure per sentir. La muntanya, les muntanyes representen eixa superfície que és el país, el territori. “Les muntanyes sempre esperen” “Les muntanyes sempre hi són”. Este frases populars sintetitzen clarament el fet omnipresent i omnipotent de les muntanyes. En moltes cultures, com la basca, la catalana i la valenciana, les muntanyes són éssers populars mitològics habitats sovint per bruixes, que sens dubte marquen el caràcter i la manera de ser dels pobles que viuen a prop. A mi les muntanyes m’ho han donat tot. Si soc com soc (amb les virtuts i els defectes) és per elles. M’agrada viure entre muntanyes, d’alguna manera em fa sentir segur, arrecerat, protegit, […]