Poble

La transculturació o aculturació és, segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, “el procés de canvi sociocultural consistent en l’assimilació d’elements culturals d’un grup humà per part d’un altre i, conseqüentment, en la pèrdua o transformació dels propis.”

Així, de primeres, potser estes paraules vos sonen a res, tanmateix intentaré a través d’estes línies “posar llum a la foscor.”

Fa temps que en volia parlar.

El pas del temps comporta, no només el traspàs d’una generació de persones rere una altra, amb l’impecable peatge de la mort, sinó la desaparició d’una cultura, la popular, herència de les nostres generacions més majors.

Tot és un procés. Desapareix una manera d’entendre el món, la vida, la festa, la relació amb l’entorn, amb les persones, una manera de parlar (genuïna, autèntica). Esta desaparició, a més, està agreujada des de fa 40 anys, tant per la imposició (a través del sistema educatiu) d’uns valors i d’uns corrents entroncats amb els mitjans de comunicació de massa (televisió, ràdio) i l’internet, que han actuat de difusors del (des)coneixement a través de l’actual “societat de la informació i la comunicació”.

Esta societat actual forma part del model de societat de consum, que és l’últim grasó del turbocapitalisme de la globalització, fenomen que fagocita amb una extraordinària velocitat tot el que està més relacionat amb la cultura popular per tal d’uniformitzar, globalitzar la societat.

Els pobles sempre han sigut l’últim refugi de la cultura popular; tanmateix, a dia d’avui, percep amb preocupació este procés d’aculturació o transculturació que de manera silenciosa es va escolant pels nostres carrers i llars.

A poc a poc, els pobles han anat adoptant costums i maneres de fer més pròpies de la cultura urbana. Havem ací les causes:

1. La vinguda de persones amb mentalitat urbana que fan vida diària al poble i de manera conscient i insconscient transmeten la seua cultura urbana, que pensen que és la vàlida en lloc de la pròpia del poble, la cultura popular.
2. La vinguda de persones amb altres nacionalitats, que no es volen integrar, bé per la seua mentalitat supremacista colonial o per altres raons, i que volen imposar-se a la realitat social i cultural de la nostra terra.
3. L’auge turístic també afavorix l’arribada de persones del món urbà, que necessiten la desconnexió, la tranquil·litat i els valors positius del món rural, però que imposen el seu rerefons cultural (mental i lingüístic). A més, les administracions van més en la direcció de fer pobles de postal (fàcilment consumibles turísticament) i no en ajudar la població que vol fer el seu projecte de vida al poble.
4. La inevitable desaparició de les generacions més velles, les menys digitalitzades, i, per tant, les més relacionades amb la natura, els oficis (ferramentes), les espècies (animals i vegetals) i l’entorn, el territori.
5. La difusió dels mitjans de comunicació de masses i l’internet propaga ràpidament, com un ventilador, altres maneres de fer i de pensar de manera global, amb l’adopció prematura en les generacions més joves. Viure més connectat a la globalitat fa desconnectar més d’allò més local.

I d’estes causes, algunes conseqüències:

1. En Nadal, la tradició sempre estava marcada per l’austeritat. A dia d’avui tots els pobles tenen la moda d’il·luminar balcons i cases senceres i fer grans àpats. Costums aliens a la cultura popular més tradicional, arrelada en el receptari típic, el cançoner i en l’austeritat.
2. La imposició d’uns altres valors, comportaments i finalment llengües, diferents de l’esfera de la cultura popular. No cal dir que la llengua pròpia de la nostra cultura popular és la valenciana.
3. El tractament mediàtic sempre està orientat des de la ciutat, no s’ha incorporat mai una perspectiva rural en el tractament de les notícies. La visió és distorsionada i interessada. A banda que la televisió, com hem dit, actua de canalitzador de la cultura urbana i global.
4. Les festes en general han anat incorporant matisos que en algun cas les fan més fastuoses, més d’acord amb la grandiositat actual i més lluny de l’austeritat d’antany. Com més diners gastadors, més festa. Eixe és el lema. A més, s’hi han anat incorporant elements foranis com el Halloween o el pare Noel, que distorsionen el sentit real de les festivitats de Tots Sants i el Nadal.

A Benassal, la Fira d’Oficis ens mostra encara eixa manera d’entendre la vida, i per uns dies, la cultura més popular ix de les cases i s’apropia dels carrers. També recentment heu recuperat antigues festes, amb molt de treball. Cal tindre-ho ben present, tot això.

La cultura popular és la pròpia, la nostra, la més connectada amb les nostres emocions, sentiments, el territori, els oficis, les festes, el poble, en definitiva.

Què és el poble? Què és ser poble? Ho deixo al vostre criteri.

Els pobles evolucionen també, o… estem involucionant si renunciem a ser qui som?