El turisme a casa nostra desperta actualment una sèrie de contradiccions flagrants:
- L’Administració ho aposta tot al seu monocultiu. Coste el que coste. Catifa vermella. Territori destrossat, ciutats massificades, gentrificades. Paisatges de postal. Mà d’obra barata i precària, minisous.
- La societat local es revolta. Davant la invasió massiva d’espais és natural i lògica la reacció per part de la societat. Voler viure en dignitat. Res més.
Estes tendències generen tensions a les quals no auguro una resolució feliç, per desgràcia.
Tots sabem l’enorme influència que els lobis tenen en la política. La manera d’actuar, ben a prop de les esferes de poder, les diputacions, conselleries… Són les primeres a establir complicitats, a tindre accés a informació confidencial (i a fer-ne ús a la seua conveniència) i en definitiva a influir per tal de aclaparar-ho tot.
Això és el que passa, per exemple, amb el turisme actiu. La nova llei 2024 ofega les empreses de turisme actiu que aposten pel territori, lluny de l’amiguisme dels lobis del turisme actiu, que sota el pretext de professionalitzar el sector el que fan és ofegar la dissidència amb la necessària connivència de l’administració. Més burocratització, més papers, més control, més fiscalització, eixe és el futur.
Enhorabona a la Generalitat Valenciana i als amiguets actius del turisme. Falsos i absurds, llei de l’embut.