1. T’hem vist fent graffitis i dibuixos. T’expresses molt bé en diferents formes d’art. Tu com et definiries? Perquè definir-te com a artista és massa genèric i potser ambigu fins i tot.
És veritat que la paraula artista és molt general, a mi m’agrada trobar un significat a partir de l’arrel, “art”. Aleshores ja puc derivar a artesà. Crec que ambdós mots estan molt units, elaborar una cosa de manera artesana és crear cada peça única. Pensar que tècnicament no es pot arribar a reproduir una còpia exacta, personalment, el fet de crear obres fetes amb les nostres mans li dona més valor a l’artista. Al cap i a la fi, m’expresso millor mitjançant l’art, és una manera més poètica de contar les històries personals que hi ha al darrere i que mouen la part creativa. Soc una persona molt sensible a l’hora de percebre el món que m’envolta, suposo que aquesta sensibilitat és una de les qualitats que em fan artista, també la paciència i la serenitat. A més, podria dir que soc prou curiosa, en el sentit que m’agrada estar aprenent constantment per poder madurar el meu treball artístic.
2. Socialment creus que es valora suficientment la feina que feu? Què cal canviar?
No crec, hi ha moltes persones que no entenen la necessitat de contar i reivindicar mitjançat l’art. Tampoc des de casa estaven molt convençuts amb la meua decisió quan vaig començar la meua carrera artística. Per exemple, a França o Alemanya, ser artista té molt més mèrit que en aquest país, perquè ací encara vivim condicionats pels valors ideològics i socials que ens han imposat i no s’adapten a la realitat que està contínuament canviant. El problema lleu en l’educació, l’art és un llenguatge, una manera d’expressar-se essencial, que ens ha permès comunicar-nos des de les civilitzacions més antigues. Podem representar qualsevol missatge o criticar una injustícia, però si no s’educa l’art com una ferramenta d’expressió i de reflexió, no podrem formar persones que valoren aquesta disciplina.
3. Quina obra de totes les que has fet t’ha fet sentir més orgullosa? Per què?
És molt difícil triar, ja que durant el desenvolupament de l’obra personal sempre hi ha diferents etapes, i cadascuna d’elles igualment vàlida. Però m’atreviria a dir que es troba entre les darreres que he pintat, sempre funcionen millor com a conjunt d’aprenentatge dins la meua pròpia línia de producció artística. Es tracta d’un mural pintat sobre el lateral del local multiusos d’Atzeneta del Maestrat. Per raonar un poc aquesta elecció caldria dir que intervenen diversos factors. Des dels tres anys havia anat a l’escola d’aquest poble, i al final de cada curs assajàvem una actuació que tenia lloc en aquest espai, entre altres coses. El que volia dir amb això, és que quan vaig tornar per iniciar la proposta del mural, vaig haver de fer una introspecció que connectés tots aquests records amb la dona que era ara, per commemorar el dia vuit de març, com a motiu de la pintura.
Fotografies de Tània Traver 
4. L’escriptora Maria Mercé Marçal diu “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Què et fa pensar?
En el meu cas, també crec que ja només pel fet de ser dona és un mèrit. En això vull dir que el nostre camí està molt menys treballat, ens queda molt pel que lluitar i això fa que després de conèixer la posició de les dones i totes les contrarietats que han hagut d’afrontar durant la història, ens dona força per seguir avant amb els reptes que suposa l’afany per rebre el mateix tractament, i així aconseguir la igualtat entre sexes. A tot açò, se li suma el fet de pertànyer a la classe obrera, on les diferències socials et donen una altre motiu per esforçar-se i donar a veure el treball que fem, ja que som la base del funcionament laboral. També cal anomenar que aquestes dificultats s’han resistit amb coratge en un país dominat amb autoritat excessiva i injusta. Personalment, sempre he sigut molt sensible a les injustícies i a la violació dels drets humans.
5. Reivindiques la visió femenina de l’art. Explica-ho.
Després de patir una violència masclista vaig començar a replantejar-me moltes coses. Em vaig endinsar en un munt de lectures feministes per tal d’entendre i superar la por que tenia i, tractar de normalitzar un fet que no m’atrevia a compartir. Encara és un fet que no m’agrada recordar, ni puc explicar amb naturalitat. A poc a poc i de manera implícita, he pogut anar expressant aquesta necessitat de reivindicar les igualtat de gènere, sobretot a través de murals participatius. Aquesta acció d’estar a l’aire lliure pintant amb altres persones que defensen els drets de les dones també m’ha ajudat a sentir-me més empoderada. Poder traure el meu art al carrer va ser un gran canvi, li vaig donar veu als meus pensaments en un nou espai. Tot i això, la dona ja era protagonista en les meues obres, al principi d’una manera més passiva i a poc a poc ha anat prenent un caràcter més justificat. Sobretot, pinto retrats per donar-li importància a la identitat i l’autoria femenines, ficant rostre a moltes dones que han quedat en l’anonimat.
6. Com perceps el fenomen del despoblament i les amenaces cap a la vida rural com la MAT i d’altres?
L’amenaça del despoblament és un dels motius pels quals vaig iniciar la meua activitat professional com a artista al món rural. Crec que els problemes cal solucionar-los des de dins, no podria fer gran cosa des d’un altre lloc. He viscut en grans ciutats, però el meu compromís personal de desenvolupar una proposta artística en municipis que fan front al despoblament em va dur de nou a casa. Crec que tornar a reactivar l’economia local és una feina dels joves, que a més a més, tenen interès per mantindre un estil de vida saludable, on a penes hi ha contaminació. Parlant de salut, la línia de torres elèctriques de Molt Alta Tensió serà un impacte mediambiental en diversos sentits. En el seu pas pel territori farà que moltes plantacions d’arbres s’assequen, i la seua exposició prolongada sobre cases habitades augmentarà les possibilitats de patir un càncer. En lloc d’industrialitzar les zones rurals, s’hauria de pensar en una solució més favorable d’obtenir i controlar energia, com la instal·lació de plaques solars. Una altra amenaça si vius o te’n vas a fer una estada llarga enmig de la natura, podria ser la permanent connexió a la xarxa. Molts coneixements ja no els prenem directament de la natura, ja no sabem llegir les senyals que ens mostra. Si no les aprenem dels nostres avis, es perden; per exemple, ja no sabem gaudir d’una ruta sense estar pendents de les indicacions que ens diu el mòbil, ens creiem abans el que vegem a través de la pantalla. I no saber desconnectar per connectar amb l’entorn que ens envolta, em sembla molt trist.
7. Has vist món i després de veure tot el que has vist decideixes tornar a casa. Com s’arriba a eixa reflexió i/o conclusió?
Com ja m’he anticipat abans, aprecio molt viure en l’entorn rural i diria que tinc una relació molt estreta amb la natura, la qual cosa em manté ací al poble. Encara que m’agrada molt viatjar i estar en contacte amb altres cultures, sempre me n’he anat tranquil·la, perquè sabia que podia tornar als meus orígens, i tornaria impregnada d’altres cultures i amb la ment més oberta després de conèixer altres maneres de pensar i de viure. Crec que és difícil que es desperti el sentiment de pertanyença en un lloc diferent de les teues arrels, però a voltes emprenia un viatge pensant en aquesta idea. També m’agrada molt aprendre altres idiomes, cosa que m’ha motivat a fer algunes estades més llargues a l’estranger. Aquestes inquietuds m’han dut a explorar altres països i emportar-me experiències que m’han servit d’inspiració en moltes ocasions, o inclús com a camp de treball dins d’altres temes que investigo en els meus projectes (migracions, fluxos de turistes, barreja de cultures, minories).
8. El fet de vore món t’ha aportat influències en la manera com s’expressa el teu art? De quina manera?
Clar, pel que acabo de dir, penso que la meua vida, com la de qualsevol altre artista, es veu reflectida sobre la seua obra. Cada lloc per on he passat m’ha aportat nous referents, no només altres artistes, sinó també filòsofs, escriptors, poetes, músics… fins i tot, persones que he conegut d’altres nacionalitats també han deixat una empremta. En aquesta pregunta podria parlar del component social que he estat examinant en cada viatge i que ara forma part del meu discurs artístic. Sempre vaig amb la càmera darrere per capturar la meua preocupació per diferents aspectes de la diversitat, i reflexionar sobre la relació de la gent amb l’entorn on es mou. En aquest sentit, i sense deixar la perspectiva personal a banda, escric sobre emocions noves que sento en espais concrets per intentar traslladar-lo a la pintura. Moltes vegades, aquests espais són edificis antics i paisatges.
9. Quin paisatge o paisatges t’inspiren més de Culla o del Maestrat?
Podria dividir aquesta inspiració en dos variants. Per un costat, m’encanta la muntanya, Esparreguera, els camins que te porten a descobrir raconets que pareix que encara no ha xafat ningú, barrancs, fonts, els arbres que després d’assecar-se o passar un incendi aguanten en peu… hi ha molts elements i formes de la natura que em semblen metafòrics. I per un altre costat, les construccions que conten la nostra història, tant de segles enrere com més pròxima, i tant a Culla com als voltants, des del nucli antic fins als masos del terme. Les vistes que hi ha des del castell, el Coll del Blanco, d’on descendeix la meua família, el palau de la Marquesa a Torre Matella…
10. Tu que, a més, tens contacte amb els hostes del coliving Ruralco a Culla, què diuen de Culla, del Maestrat? Ens ho creiem nosaltres?
Tots queden enamorats de la zona del Molinell, té molt d’encant. El riu, el llac, els molins, les rutes que passen per allí… hi ha la tranquil·litat que molts estaven buscant, i una manera de connectar-se amb la natura. Els qui han visitat el poble també han quedat sorpresos per la seua ubicació, pel seu caràcter medieval i per les seues vistes. Jo crec que alguns sí que ho saben, els que apostem per desenvolupar els nostres projectes en l’entorn rural, és perquè sí que ho valorem, altres suposo que encara estan a temps de creure-ho.
11. I ja per acabar, recentment has estat guardonada amb el Premi Dona Coratge (Maestratenca Coratge) de l’Ajuntament d’Albocàsser, què se sent? L’enhorabona siga dita!
Em vaig emocionar molt quan vaig rebre la notícia, no m’acabava de creure que m’havien fet mereixedora d’un premi pel meu treball. El camí de l’artista ja és prou solitari com per intentar traure avant un projecte artístic en l’espai rural. Tot i les dificultats, anava fent en silenci, moltes voltes només seguint la meua intuïció, i sense ser massa conscient del que havia aconseguit fins al moment. Ara m’he parat a pensar en totes les persones que d’alguna manera han aportat el seu gra d’arena per fer-me créixer i m’he sentit molt recolzada, al saber que darrere de tot l’esforç hi ha dones que li han donat visibilitat i reconeixement al que faig.
