medi ambientmuntanyaNaturaturisme

Penyagolosa i la Tinença de Benifassà

Foto facilitada per Miquel Ibáñez

Al Maestrat tenim la sort de tindre dos parcs naturals, Penyagolosa i la serra d’Irta, un de muntanya i l’altre al litoral, els quals tenen uns valors naturals i paisatgístics impressionants, fet pel qual reben tantes visites al llarg de l’any.

Continuem amb les entrevistes a tècnics del territori, i passem de la gestió cultural a la gestió d’espais naturals, com és el cas que ara ens ocupa. Tècnics que coneixen de primera mà el seu territori i que treballen a peu, al mateix territori, és això que els fa ser veus autoritzades en gestió que l’Administració potser hauria de tindre més en compte.

Ara entrevistarem Miquel Ibáñez, actual director-conservador del Parc Natural de Penyagolosa i també del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, comarca veïna nostra, per tal que ens conte un poc de la feina feta com a personal tècnic en tots estos anys així com la seua visió al voltant del difícil repte que sempre és la gestió dels espais naturals.

Penyagolosa viu sota l’amenaça constant de la massificació i la Tinença de Benifassà encara recorda la promesa incomplida pel govern Camps de transferir 40 milions d’euros als municipis de la zona en l’any de creació del parc natural, allà pel 2006.

En un estiu tan diferent com el que hem tingut hi ha hagut un increment molt exagerat de visites a espais naturals, fins i tot de massificació. Què en penseu? Regulació o no?

Efectivament les visites als Parcs Naturals, com als pobles propers, ha sigut inusualment molt superior que en estius anteriors. Això ha provocat problemes concrets amb l’ús públic, com al pic de Penyagolosa, al pantà d’Ulldecona, circulació de vehicles (sobretot BTT) per llocs sensibles, activitats nocturnes amb les respectives molèsties a la fauna, etc.
Les solucions passen per determinades millores com són una major informació al públic, la regulació d’algunes de les activitats o limitacions en llocs concrets, i una major vigilància.

Sou director-conservador del PN Penyagolosa i de la Tinença de Benifassà des de 2016. Quins són els principals èxits de la vostra gestió al capdavant dels parcs naturals?

En aquests llocs relativament allunyats de les capitals crec que el principal èxit aconseguit ha sigut apropar la gestió als pobles. Tot i les mancances materials de poder arribar a tothom, considere que està molt ben valorada la presència del tècnic responsable del Parc en el territori, que el seu lloc de treball estiga situat en els pobles del Parc.

Com hauríeu vist personalment una fusió del PN Els Ports i el PN La Tinença de Benifassà en un parc nacional?

Quan l’àmbit de protecció excedeix el territori d’una comunitat autònoma és l’administració central la responsable de gestionar l’espai natural protegit. És evident una relació geomorfològica, paisatgística i biòtica en aquesta zona entre les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Una gestió unificada implicaria un Parc Nacional, el que en principi suposaria més recursos, però també una gestió més complicada per la quantitat d’organismes implicats.

Com vau rebre personalment els atacs en la gestió de Penyagolosa en l’any 2018?

L’actuació dels meus detractors va ser tan basta que vaig poder expressar la meua opinió en un article a la revista El Temps amb el títol ‘’La gestió ambiental a Penyagolosa: diferències de criteri o interessos’’.

Penseu que últimament hi ha intents per part de l’Administració de privatitzar la gestió dels espais naturals o d’almenys delegar-ne la gestió?

És evident la manca de funcionaris per gestionar els espais naturals protegits i el medi ambient en general, i fins i tot l’envelliment de la plantilla que ens dediquem, però no em consta eixa intenció.

Es pot gestionar l’espai natural de manera eficient sense un gran pressupost al darrere?

Dues premisses s’han de complir: un pressupost mínim i un personal per a gestionar-lo; una sense l’altra provoquen distorsions. Per altra banda, solucionats els problemes bàsics, amb actuacions no excessivament cares es poden obtenir resultats francament bons.

Per què s’ha arribat a l’actual situació d’abandonament del bosc o d’increment exagerat de la massa forestal? Com ho revertim?

Bo, crec que tots els experts estan d’acord que és una conseqüència de l’abandonament del mode de vida rural, especialment del poblament dispers de l’interior valencià, al que cal afegir la dificultat de guanyar-se actualment la vida amb els productes del bosc, i en general del sector primari lligat a eixe interior (ramaderia, cultius de seca, aprofitaments forestals, etc), per la lògica del sistema econòmic. És una problemàtica complexa, amb moltes arestes que requereix un enfocament multidisciplinari i d’un decidit suport dels governs. Potser cal començar per afavorir les iniciatives locals amb una aposta clara per la població més jove, basades en eixe sector primari, i anar implementant actuacions que conferisquen quotes d’autosuficiència als pobles de la muntanya.

Quin és el repte futur a què s’enfronta la gestió d’espais naturals des de l’Administració pública?

En el cas de Penyagolosa i Tinença encara queda molta faena per fer, especialment en els temes de planificació i d’ordenació; temes que s’han d’abordar sense pressa amb mecanismes reforçats de participació pública. Són vitals eixa consulta i participació públiques actives, on la gent que hi viu puga decidir sobre el futur del seu territori i, on també són necessàries les aportacions dels usuaris externs i inclús de la ‘’diàspora’’ per arribar a propostes de consens. Trobe que cal també molta tasca de sensibilització sobre els escenaris als quals ens enfrontem (amb aspectes clars com l’escassedat de l’aigua i la pèrdua de biodiversitat), de tal manera que les visions de futur no estiguen tan mediatitzades per interessos, o per resultats, a curt termini.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *