Continuem les #entrevistesalterritori amb la Plataforma No a la Mat.
1. Quina és l’acta de naixement de la plataforma NO A LA MAT COMARQUES DE CASTELLÓ?
La plataforma va nàixer a l’agost de 2016. En una xarrada a Borriol organitzada per No a la MAT Vilafamés es va veure la necessitat de crear una plataforma que aglutinara la lluita de tot el territori afectat pel projecte. Així, es va convocar una assemblea a Atzeneta i allí, amb una nodrida assistència, es va constituir la plataforma.
[NOTA AFEGIDA PER L’EDITOR: Una MAT és una línia de molt alta tensió, una espècie d’autopista elèctrica amb torres de fins a 80 metres d’altura que recorrerà 16 municipis de Castelló.]
2. En xarxes reclameu “un món rural viu i un model energètic local, sostenible i planificat”. Podeu explicar-ho millor, això?
Quan parlem d’un món rural viu, pensem en un model en què els pobles i els masos recuperen la seua sobirania econòmica, energètica, alimentària… i també política.
El fet que la majoria de població s’acumule a les ciutats no pot tindre com a conseqüència que els territoris rurals en siguen les noves colònies, que s’utilitzen o, millor dit, s’exploten segons el que es dicte des d’allà sense que la gent que les habita tinga cap capacitat de decisió al respecte.
Nosaltres creiem que s’ha de canviar de model. Els territoris rurals han de recuperar la seua sobirania a tots els nivells per decidir què es fa i no es fa en ells. Que siguen llocs on qui hi viu té accés a tots els serveis bàsics, amb una bona xarxa de transport públic que els interconnecta, on la majoria del menjar procedeix del mateix territori (cosa que redundaria en una millora de la viabilitat de l’activitat agrícola, en una millora de la qualitat de l’alimentació i en una reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle).
Passant ara al model energètic, en la mateixa línia del que comentàvem, apostaríem per un model en què a cada comunitat rural, a cada poble, masada o mas, es produeix l’energia que es consumeix d’una manera sostenible i racional. No caldria crear monstres com els que proposen les grans empreses, sinó xicotetes instal·lacions distribuïdes amb cura pel territori de manera que els seus impactes foren els mínims possibles. Amb això es reduiria també la necessitat de transport d’energia, i amb unes infraestructures mínimes es podria donar el servei.
3. Quina és la situació actual del projecte? (a data 23 de març de 2022)
En aquests darrers dies l’estat li ha concedit l’autorització administrativa prèvia; això vol dir que l’empresa ja té el vist-i-plau per començar a expropiar els terrenys (cosa que, en una pràctica com a mínim de dubtosa legalitat, ja venia fent) de cara a començar les obres. (ENLLAÇ ADJUNT)
4. Penseu que una de les causes a les quals ens veiem abocats com a ciutadans rurals en tota esta proliferació de macroprojectes (turístics i energètics) és l’abandonament de la política i l’administració al nostre territori?
I tant. Si des dels poders públics s’apostara clarament per eixe món rural viu de què parlàvem adés, tots aquests projectes serien rebutjats de bon començament, però sobretot perquè serien els mateixos territoris afectats els que haurien de tenir la capacitat de decidir sobre els temes que els afecten, i no dependre de les decisions d’unes altes esferes polítiques que, amb les portes giratòries i tota la resta no és que donen massa confiança.
5. Penseu que amb una política més al servei de la ciutadania rural s’acabarien estos maldecaps?
Sí, n’estem convençudes. Aquesta mena de projectes no aporten res a la ciutadania. Són projectes purament especulatius, que sols beneficien als grans capitals. Si la política estiguera al servei de la ciutadania, aquestos projectes no tindrien cap recorregut.
6. Manteniu relació amb altres NO A LA MAT com el de la Selva a Girona?
N’hem mantingut, tot i que ara fa temps que no.
7. Fem un repàs històric als macroprojectes. Aeroport, incineradores, abocadors de residus tòxics i perillosos, mines, presó… Alguns projectes es van esfumar, d’altres es van acabar fent… L’aeroport i la presó ahí estan… Què en podem traure actualment de tot plegat? Potser en fem un gra massa i al final acabarem tragant i acostumant-nos-hi?
No. Projectes com la presó d’Albocàsser o l’aeroport continuen tenint un gran impacte i a més en fer-se realitat, han confirmat el que dèiem els qui ens hi oposàvem. Tot allò que defensaven els qui volien que es feren ha caigut pel seu propi pes. L’aeroport és un aeroport amb molt poc d’ús i ha aportat ben poc al turisme de les nostres comarques. En el cas de la presó, un dels beneficis que se suposava que anava a aportar eren els llocs de feina que anava a generar. Quanta gent d’Albocàsser o de les poblacions del voltant treballa a la presó?
El que ens demostren eixos projectes és que qui els promou no té un interés real en la població, sinó que simplement es tracta d’un interés crematístic, «agafa els diners i fuig». Els diners se’n van a una altra banda, però les conseqüències negatives es queden al territori afectat. A més, en aquest cas que ens ocupa, es tracta d’una infraestructura brutal, que per més que, com ha passat amb la de Girona, no duga ni una desena part de l’energia que podria transportar, continua tenint un impacte brutal sobre el territori i el canviarà per sempre si no som capaços d’aturar-ne la construcció.
8. És curiós perquè sempre que ha parlat el territori ha sigut amb un oposicionista NO. És el conservadorisme rural? O realment, com algú diu, són ganes de fotre?
Hehehe! No són ganes de fotre, són ganes de viure la vida que volem i no la que ens imposen les grans corporacions! I és conservadorisme en el bon sentit de la paraula; el que volem és conservar allò que paga la pena conservar, el món que ens envolta i del qual formem part.
9. Què cal que passe per canviar el paradigma d’oposicionista a propositiu?
No podrem abandonar el «paradigma oposicionista» mentre des de les institucions i els grans capitals continuen arribant aquests atacs frontals contra el nostre territori i el model de vida que defensem. Això, però, no vol dir que no estiguem ja en un model propositiu. No sols ens alcem contra els projectes que volen destruir el nostre territori perquè sols pensen en els diners que guanyaran. També tenim clar què és el que volem per al nostre territori i anem avançant per aconseguir-ho.
10. Com veieu el futur del territori d’ací a 50 anys?
Doncs un bon quadre ens podria mostrar un territori en equilibri. Un territori on l’agricultura i la ramaderia, activitats cabdals, es duen a terme de manera respectuosa amb l’entorn i els éssers que l’habiten (incloent-hi els humans), per tant sense verins i sense dependència del petroli. Eixe model faria més permeables les fronteres entre els espais antropitzats (conreus, pastures…) i els terrenys silvestres, dels quals seria important poder-ne fer un aprofitament racional, com el que feien les comunitats medievals amb els boscos comunals. A banda, la base de l’alimentació de la població procediria d’allò que es conrea al mateix territori, caminant així doncs cap a la sobirania alimentària.
D’una altra banda, tindríem uns pobles autosuficients a nivell energètic en base a les energies renovables, però no amb macroplantes sinó amb xicotetes instal·lacions ubicades en llocs estratègics per tal de generar el mínim impacte possible.
Només amb aquests dos canvis, el panorama seria completament diferent. Per exemple, a nivell laboral, seria molt més senzill eixir endavant i també es reduirien enormement les necessitats de desplaçament a ciutat.
11. Res més a dir? Afegiu el que cregueu oportú, estes línies són totes vostres.
Voldríem dir que aquests són uns moments molt importants i necessitem la implicació del màxim de gent possible. Ara la línia de Molt Alta Tensió Morella-Almassora ja té els permisos per anar endavant i si no li plantem cara, el nostre territori patirà la major agressió que ha patit. És el moment d’arromangar-se i posar, si cal, els nostres cossos per defensar el futur, així que us convidem a sumar-vos a les convocatòries que puguem fer, però també i sobretot a baixar al carrer i participar, a unir-vos a la vostra assemblea local o, si al vostre poble no n’hi ha, a crear-ne una. Juntes ho aconseguirem! No a la MAT!
Segueix-nos per xarxes, No a la Mat Comarques de Castelló
