Seguim les #entrevistesalterritori amb l’Associació Nostra Terra, de les Coves de Vinromà.
1. Com naix l’associació Nostra Terra?
Al gener de 2022, quan feia només unes setmanes que ens havíem assabentat de la existència del macroprojecte Magda d’instal·lacions fotovoltaiques al nostre municipi, a les Coves de Vinromà, i les seues línies d’evacuació per altres pobles veïns, vàrem veure clar que calia organitzar-se per a defendre el nostre territori i lluitar contra el macroprojecte.
2. En xarxes reclameu “un desenvolupament sostenible del món rural”. Com ho podem aconseguir això?
Mantenint viu el que tenim. Tenim la fortuna d’estar a un territori on encara hi ha molta vida. Terrenys agrícoles productius, ramaderia, biodiversitat, poca contaminació, patrimoni, avifauna, flora, boscos, arbres, iniciatives d’agroturisme… en resum, molta riquesa i vida. Quan ix quelcom que ho amenace, cal lluitar per a evitar-ho.
3. Quina és la situació actual del projecte Magda? (a data 23 de març de 2022)
El passat 25 de febrer va concloure el termini d’exposició pública de l’avantprojecte Magda, per a la declaració d’impacte ambiental. Fins a eixa data es van presentar al·legacions. Ara haurien de contestar les nostres al·legacions. Diem “haurien” perquè en realitat desconeixem la tramitació administrativa. En gener ens van informar des de l’Ajuntament que havien decretat l’anul·lació de la compatibilitat urbanística que li havien donat al juliol de 2021. I res sabem respecte a esta anul·lació: potser l’empresa ha esmenat els motius pels quals es va anul·lar la compatibilitat, potser ha presentat un recurs contra esta resolució, etc.
Hem sol·licitat documentació per escrit a l’Ajuntament i no hem tingut resposta. Tot són suposicions, perquè hi ha una manca de transparència respecte a este macroprojecte. Creiem que sense compatibilitat urbanística s’hauria d’haver retirat el macroprojecte, però no ha sigut així.
A més de lluitar contra el macroprojecte Magda, hem de lluitar contra l’obscurantisme i la manca d’informació.
4. Penseu que una de les causes a les quals ens veiem abocats com a ciutadans rurals en tota esta proliferació de macroprojectes (turístics i energètics) és l’abandonament de la política i l’administració al nostre territori?
Per descomptat. Hi ha una deixadesa dels nostres governants envers el món rural. I això ja ve de llarg. Als de Madrid no els importem, però el més lamentable és que als de la Generalitat tampoc. Si tingueren un poc de respecte per les persones que vivim al món rural, hagueren aprovat una normativa que ens protegira d’una empresa que representa un fons inversor, que pretén instal·lar un projecte de quasi 500 Ha de plaques solars, sobre parcel·les rústiques cultivades i que, en el cas d’executar-se, talarà 60.000 arbres entre ametllers, garrofers i oliveres. Ara mateix eixa normativa no existeix i per això estem on estem.
5. Penseu que amb una política més al servei de la ciutadania rural s’acabarien estos maldecaps?
No percebem que la política estiga al servei de ciutadania. Almenys no de la ciutadania que vivim als pobles.
Es legisla, es fan projectes, es prenen decisions sense pensar en nosaltres. Això que diuen que volen treballar contra el despoblament, i que van a ficar recursos per a evitar la “Espanya vaciada” és demagògia.
Ara mateix, si no fan un gir en la concepció de la transició energètica, es carregaran el poc que queda del sector primari a les nostres comarques. Bé, a les Coves de Vinromà, si no s’atura el projecte Magda, això ocorrerà en uns pocs anys.
En el tema de les renovables, només escoltem la necessitat d’accelerar la producció d’energia renovable i amb eixe fi, els de sempre ens hem de sacrificar. Si cal expulsar-nos del territori, doncs es fa i punt.
Poques propostes escoltem sobre autoconsum, estalvi energètic, de comunitats energètiques locals, de produir l’energia als llocs on s’ha de consumir, etc.
Això seria ficar una mica de racionalitat al problema, però no, aquí es tira pel dret i com que el sòl rústic no urbanitzable és més barat… si els agricultors i ramaders es queden sense patrimoni i sense treball, no passa res.
Com diu el president Puig, “per a menjar truita cal trencar alguns ous”.
6. Manteniu relació amb altres plataformes pel territori?
Sí, la lluita contra el macroprojecte Magda és una lluita de tot el territori. Estem treballant plegats amb gent de Cabanes, Alcalà de Xivert, Benlloc, la Vall d’Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol… també amb gent dels Ports i de la plataforma No a la MAT. De fet, el macroprojecte Magda i la línia de molt alta tensió projectada des de fa anys, estan relacionades.
També treballem junts amb la Coordinadora per a una ubicació racional de les Energies Renovables, que inclou moltes associacions i plataformes de tota la Comunitat. És esta Coordinadora qui ens ha ajudat a preparar les al·legacions i ens dona suport jurídic, administratiu, etc. Col·laborem conjuntament amb les accions que es programen…
7. Fem un repàs històric al macroprojecte de l’abocador de residus tòxics i perillosos, quan va ser, on anava? Com recordeu tot aquell temps a les Coves de Vinromà?
També va ser una època de lluita i mobilització ciutadana.
Tot i tractar-se d’un abocador de residus perillosos, amb tota la gravetat que això comporta a nivell mediambiental, la seua ubicació no treia la faena a cap agricultor i granger del poble. El Magda sí.
Aquell projecte va generar una fractura social al poble. Van ser temps difícils, enfrontaments entre veïns, entre partits polítics, una moció de censura… en definitiva molta tensió, que ara afortunadament no existeix.
De fet, ara mateix seria difícil trobar alguna persona al poble de les Coves que estiga a favor del projecte Magda. Fins i tot hi ha unanimitat en els dos partits polítics que històricament han estat enfrontats. El PP i el PSOE han presentat sengles mocions a l’Ajuntament contra l’esmentat projecte, a més d’una sèrie de propostes que l’Associació Nostra Terra valorem molt positivament i esperem que s’aproven.
8. És curiós perquè sempre que ha parlat el territori ha sigut amb un oposicionista NO. És el conservadorisme rural? O realment, com algú diu, són ganes de fotre?
Creiem que la gent que vivim als pobles “parlem” de fa temps i tenim posicionaments i propostes en molts aspectes, que poden ser tant d’oposició com d’estar a favor, però pareix que només es visibilitzen quan són projectes de gran impacte com el que s’està imposant ara o perquè el nostre “així no” moleste a determinades classes i sectors de poder.
No som del NO a tot. De fet som del SÍ a moltes coses: sí a projectes sostenibles que respecten el medi ambient i les persones que vivim al territori. I sí a les energies renovables, però no a costa de l’agricultura, de la ramaderia, del medi ambient i de perdre el nostre patrimoni.
9. Què cal que passe per canviar el paradigma d’oposicionista a propositiu?
Una de les principals coses que cal és preguntar. Preguntar a la gent que vivim a un territori què volem i necessitem, no imposar. Està clar que hi ha grans infraestructures que estan buscant el seu lloc i les zones rurals tenim números que ens “caiguen” al territori. Però creiem que és un error que les decisions es prenguen de dalt cap a baix, sense escoltar els principals afectats. Les paraules “democràcia” i “participació” deixen de tindre sentit per a nosaltres.
Tenim idees i propostes de com es podrien instal·lar plaques solars sense fer mal al futur de la població. Hi ha també propostes de desenvolupament rural que respecten la terra i les persones que vivim, però cal que hi haja ganes d’escoltar i no d’obrir les portes a grans inversors que es mouen per beneficis, sense pensar en el que s’emporten pel camí.
10. Com veieu el futur del territori d’ací a 50 anys?
Cal ser positius, creiem que la ciutadania podrà evitar este tipus d’abusos. En som pocs, però lluitem per un fi just i defenem la nostra terra. Això te molta força.
A més, si el camp mor, què faran a les ciutats? De què menjaran? L’energia que produeixen les plaques solars no és aliment, el que produeix la terra sí.
11. Res més a dir? Afegiu el que cregueu oportú, estes línies són totes vostres.
Apel·lem al sentit de responsabilitat dels que governen, si és cert que treballen pel bé comú, ara tenen una bona ocasió per a demostrar-ho.
El macroprojecte Magda és una amenaça per al present i per al futur de les Coves i amb repercussions arreu. S’han pres moltes decisions sense preguntar els interessats, creiem que tenim dret que ens escolten, fins ara se’ns ha ignorat.
Per voler salvar 60.000 arbres que són els que caldria talar per a instal·lar el Magda, se’ns ha dit que si per nosaltres fora “sempre s’aniria en carro i matxo”. Qui lluita pel seu futur i la seua manera de viure, no mereix eixe menyspreu.
Segueix-nos per xarxes, associació Nostra Terra
