El Maestrat és un territori format per les últimes estribacions del Sistema Ibèric, línies de serralades paral·leles a la costa, que van des de Penyagolosa, la serra d’Espaneguera, la serra d’en Galceran, la serra de la Vall d’Àngel fins a la serra d’Irta, la qual s’endinsa a la mar i la besa en penya-segats i cales, sent, a més, el lloc a on desemboca l’aqüífer del Maestrat. Actualment parc natural, la serra d’Irta té el privilegi, juntament amb la serra Gelada, de ser parcs naturals declarats Reserva Marina, en atenció a l’elevat valor i singularitat dels seus ecosistemes. Tanmateix, l’actual panorama marcat per la covid-19 presenta nous reptes i desafiaments a la gestió del parc natural, el qual comparteixen Alcossebre, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpis i Peníscola. En parlem de tot això amb Aurora Quero, actual directora-conservadora del Parc Natural de la Serra d’Irta.
- En un estiu tan diferent com el que hem tingut hi ha hagut un increment molt exagerat de visites a espais naturals, fins i tot de massificació. Què en penseu? Regulació o no?
Des de fa temps que al Parc Natural de la Serra d’Irta s’ha pensat en regular d’alguna forma l’entrada de visitants, sobretot als mesos d’estiu en la zona de costa, que és on s’ha observat una gran massificació, tan enguany com els darrers anys. Ja el Decret 4/2007, de 12 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra d’Irta, establia en l’article 60 la necessitat de regular la gestió del trànsit per la pista de la costa.
Per a la resta de l’espai no s’ha observat, fins ara, massificació de visitants i per tant de moment no considerem necessari una regulació d’accés. En el moment en què observem que l’ús públic pot afectar a la conservació de l’espai apostaríem per mesures de regulació.
- A la serra d’Irta es va parlar fins i tot de restringir l’accés de vehicles a motor rodats a tot el litoral. Què hi ha de tot això actualment?
Actualment disposem d’un estudi sobre impactes i alternatives a la mobilitat en la pista de la costa de la Serra d’Irta, en el que s’arriba a les següents conclusions:
- La zona litoral presenta una gran pressió antròpica als mesos d’estiu, el que suposa impactes ambientals greus sobre la vegetació pròxima a la pista de la costa.
- La zona litoral no és capaç d’assumir l’actual afluència de vehicles de forma sostenible: s’estima un aforament sostenible de 683 usuaris en la costa, i actualment hem constatat el pas de fins a 800 vehicles el dia de màxima afluència i una mitjana de 270 vehicles simultàniament dins del parc natural. – L’actual model de mobilitat suposa que se supere en excés la capacitat d’acollida estimada. – Per a revertir els impactes de l’afluència massiva de vehicles es proposa la regulació de l’accés amb vehicle particular motoritzat als mesos d’estiu, fomentant l’accés de visitants amb mitjans alternatius com un transport públic en microbús, bicicletes i caminant. Amb aquestes alternatives volem tindre un espai digne de ser valorat i protegit per part de la societat.
Actualment hem iniciat converses amb els ajuntaments d’Alcalà de Xivert i de Peníscola, amb la Diputació de Castelló i amb el Servei de Transports de la Direcció Territorial de Castelló, per tal de dur a terme un projecte de limitació del trànsit de vehicles privats, excepte els dels propietaris de terrenys en l’àmbit del parc natural, als mesos d’estiu, i implementar una línia de microbús amb eixida i arribada als dos municipis que tindria parada a les principals platges de la costa.
Esperem poder fer un assaig de l’esmentat projecte a l’estiu pròxim.
3. Pensa que la caserna de Carabiners es podria potenciar encara més l’ús?
I tant, aquest edifici està situat en un lloc privilegiat vora mar i cal aprofitar-lo per a divulgar els valors ambientals i culturals del parc natural. Es poden organitzar activitats d’educació ambiental, relacionades amb la mar, pot ser lloc de trobada d’associacions amb interessos naturalístics, punt d’informació per als visitants, etc.
Aquest edifici, que ja hem començat a utilitzar el passat mes d’agost, ha constituït un punt d’informació sobre el patrimoni natural i cultural, sobre la xarxa d’itineraris a peu i en bici del parc natural i de sensibilització al visitant sobre bones pràctiques.
Donada la seua ubicació volem que siga un lloc de referència de la Reserva Natural Marina d’Irta.
- Sou directora-conservadora del PN Serra d’Irta des de 2016. Quins són els principals èxits de la vostra gestió al capdavant? Es pot gestionar l’espai natural de manera eficient sense un gran pressupost al darrere?
El projecte del qual em sent més satisfeta és el de la gestió de residus que s’ha implantat al parc natural. El que hem fet bàsicament ha sigut la retirada de les papereres i contenidors que teníem instal·lades en les àrees recreatives del parc natural i la instal·lació en les entrades/eixides del parc
natural de punts de recollida selectiva de residus, que són gestionats pels serveis municipals de cada ajuntament en el territori del qual se situen aquests contenidors. Així mateix es van posar cartells informatius on abans estaven les papereres i contenidors, i en els punts de reciclatge. Es va dissenyar una campanya de comunicació amb el lema: «Per una serra més neta…», dirigida als usuaris del parc natural, siguen població local o visitant, per tal d’incentivar-los i fer possible aquesta nova gestió dels
seus residus.
La resposta dels visitants ha sigut molt bona i actualment podem gaudir d’un espai sense cúmuls de residus en les proximitats de les papereres i contenidors, evitem el risc d’incendi, afavorim el reciclatge (ja que abans es depositaven mesclats en un únic recipient), impliquem al visitant en la
conservació de l’espai i podem ser un exemple de pràctiques sostenibles a la natura.
Aquest és un clar exemple de què es pot gestionar l’espai amb poc pressupost, però hi ha altres projectes molt necessaris (com la de regulació del trànsit per la pista de la costa, que hem comentat abans) per als que necessitaríem més pressupost i la col·laboració d’altres administracions i entitats.
- Per què s’ha arribat a l’actual situació d’abandonament del bosc o d’increment exagerat de la massa forestal? Com ho revertim?
Crec que hem arribat a aquesta situació d’abandonament del bosc perquè els productes que podem traure no són rendibles econòmicament i per tant les empreses d’aprofitament de fusta no estan interessants en els boscos mediterranis pels costos que suposa l’extracció i el poc valor del producte
final. Per altra banda alguns propietaris han perdut l’interés de mantenir les finques actives perquè els resulta més rendible altres activitats relacionades amb el turisme dels municipis de costa.
6. Penseu que el turisme suma o resta en la conservació dels espais naturals?
El turisme en si no es pot qualificar de bo o dolent, però si observem les seues conseqüències, podem dir que hi ha un turisme que suma i un altre que resta. En general i més especialment en un espai natural el turisme hauria de sumar en la seua conservació i per a aconseguir-lo, el turista hauria de ser coneixedor dels importants valors que la conservació d’un espai natural ens reporta i saber quines són les pràctiques més adients per a conservar-lo. Una de les tasques més importants en la gestió d’un
espai natural és la comunicació als usuaris dels seus valors ambientals, socials i culturals i fer-los partícips, ja que la garantia més gran per a la conservació d’un espai és que la societat el valore i siga conscient dels beneficis que li aporta.
Hem de ser capaços de compatibilitzar la conservació de l’espai i l’ús públic, prioritzant lògicament la conservació. En aquest cas podríem parlar d’un turisme de natura que sàpiga cuidar i gaudir de l’espai.
Actualment, crec que tothom, siguen turistes o població local, tenim un gran repte i és el d’aprendre a relacionar-nos amb la natura de manera saludable i respectuosa, amb cura i gaudint d’aquesta relació perquè puga mantenir-se en el temps.
- Alguna vegada he trobat a faltar senyals de pintura de sendes pel parc. Es podria senyalitzar millor les rutes per dins del parc natural?
Una de les tasques de la Brigada del Parc Natural és el manteniment dels itineraris mitjançant el seu desbrossament i la reposició dels senyals informatives d’aquestes rutes. Pel que respecta a la senyalització d’altres camins com són els PR que travessen el parc natural, de vegades són coincidents amb els itineraris establerts pel parc natural i hem de coordinar-nos amb els ajuntaments per tal de fer el seu manteniment. Podem posar com a exemple la coordinació que vàrem establir amb la Diputació de Castelló, en la senyalització del Camí Templer que uneix els castells de Peníscola, Polpis i Xivert.
Un dels objectius de la gestió del parc natural és la millora de la senyalització de les rutes, a més de la informació necessària per a distingir les que poden transitar-se a soles a peu, de les que poden transitar-se en bici i en cotxe.
8. Quin és el repte futur a què s’enfronta la gestió d’espais naturals des de l’Administració pública?
Un dels reptes en la gestió d’un parc natural, és el fet de compatibilitzar la conservació dels seus valors ambientals amb l’ús públic i aconseguir un retorn econòmic sobre el territori.
Però com he comentat abans considere un repte fonamental en la gestió, ser capaços de crear consciència en la societat, dels valors dels espais naturals i de la transcendència que té la seua conservació en el benestar humà present i futur.
Les àrees protegides són essencials per a la conservació de la biodiversitat i per al benestar humà pels serveis que subministren: aigua i aire nets, oportunitats per a les pràctiques turístiques, agràries, ramaderes i pesqueres sostenibles, llocs privilegiats per a la investigació i l’educació, per al rescat i conservació del coneixement ecològic local, espais per a la salut física i espiritual i un llegat imprescindible per a la societat d’avui i les generacions venidores.
