Temps de verema i d’#entrevistesalterritori. Entrevistem Roger Díaz i Laia Melià, del celler les Foes, de les Coves de Vinromà, productors d’un vi amb molta personalitat, deixem que ens ho conten ells.
Com va sorgir la idea de Les Foes? Qui sou? Expliqueu el concepte de vinyes lliures.
Les Foes va sorgir com a idea l’any 2005, mentres escrivia en un dels primers blogs de vins que van haver a Espanya. No obstant això, no serà fins 2008 que plantàrem la primera vinya. Les Foes som Roger Díaz i Laia Melià, un professor d’història i una publicista que intenten compaginar la feina habitual amb la feina al tros i al celler. Vivim i treballem a Castelló de la Plana, però jo (Roger), soc de les Coves i vam aprofitar algunes parcel·les de casa, ermes des de feia més de 40 anys, per tornar-les a la vida i replantar-les de vinya.
El concepte Vinyes Lliures fa referència a vinyes que mai han estat tractades amb pesticides, herbicides (sistèmics) o fertilitzants sintètics. Vinyes que han crescut en el secà més rigorós, alimentades amb aixerri de cabres que pasturen lliures, i que creixen acompanyades de tota classe de vegetació autòctona, que serveix de cobertura vegetal a l’estiu, i així s’evita que s’esquerde la terra.
Entenc que la producció és 100% ecològica? Per tant, com feu front a les plagues de la vinya?
Sí, 100% ecològica des del principi. Vam ser els primers a produir un vi eco certificat en la província de Castelló. Per ser justos, fem vi natural, que no té res a vore amb l’ecològic. El segell europeu de vi eco te permet afegir fins a 35 additius químics al vi durant la seua elaboració. Els productors de vi natural no afegim ni li llevem res al vi. Raïm i prou. Assumim els riscos que puga haver per elaborar així (vins de poca guarda o volàtils altres de vegades,…), però som absolutament francs amb al consumidor.
Fem front a les plagues amb tractaments bàsics, sempre dins dels paràmetres de l’ecologia i la biodinàmica, de sofre i coure i per a tractar l’arna del raïm utilitzem bacillus (control biològic d’insectes).
A quins clients vos dirigiu?
A tot aquell que li agrade el vi. Tenim distribució a la província i a nivell nacional venem el 20% de la producció. La resta (80%) la venem a set països d’arreu del món: Austràlia, Corea del Sud, Canadà, els EUA, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, França… Encara que estem intentant invertir-ho i vendre ací el 80%, per una qüestió de filosofia de proximitat.
En què es diferencia un vi de supermercat del vostre vi?
És senzill, un vi de linial porta una gran quantitat de productes químics que emmascaren el vi: correctors de ph, àcid tartàric en pols, sulfurós per un tub, aromes, etc, etc, etc. Nosaltres embotellem raïm i prou.
Conteu-nos el procés d’elaboració del vostre vi. Varietats, tipus, etc.
El vi s’elabora a la vinya, no al celler. Si el raïm no està en perfectes condicions, no l’entrem al celler. Nosaltres treballem sense conservants químics per tant, o bé el raïm està impecable o no podem fer vi. Si un any és complicat perquè ha plogut massa i n’hi ha problemes durant la floració i es perd raïm, no ens queda altre remei que acceptar-ho i treballar amb allò que resta en bones condicions i no fer tant de vi. Treballem sobretot garnatxa negra i macabeu, encara que també tenim una vinya molt vella de monastrell i un poc de tardà (blanc).
Aposteu per la marca Maestrat, com a valor afegit per al vi. El mercat valora este fet?
El mercat no coneix la marca Maestrat, que a nosaltres ens encantaria poder incloure a l’etiqueta, perquè les Denominacions d’Origen ens impedeixen posar qualsevol tipus de procedència que no siga la del poble, tipus de raïm o anyada a l’etiqueta. Els corsés administratius que suposen les DO resulten per als xicotets productors com nosaltres un entrebanc més. Són el Rubiales del vi: ho fan de pena, però ni volen reconèixer-ho ni volen plegar.
Ara que som a la verema. Com s’espera la campanya?
Després de dos anys prou secs i extremadament càlids, de nit sobretot, la collita es preveu molt prompte (unes tres setmanes abans). Molt sana, però no tan bona com l’any anterior, on l’oratge va respectar prou més que enguany.
Què espereu de l’Administració com a empresaris del sector primari?
Zero. És exactament el que espero de l’Administració. És el que ha fet l’Administració per nosaltres des que fa 11 anys vam començar a fer vi. Més i tot: ens ofega burocràticament a un nivell, que sense ser malpensat, qualsevol diria que està fet per tal que abandones l’entorn rural i millor proves a la ciutat. L’Espanya buidada l’han provocada els polítics amb les seues decisions. No interessa el poble a cap polític. Estimo oportú deixar-ho ben clar: ABSOLUTAMENT A CAP POLÍTIC, DE CAP PARTIT (Podria incloure ací, fins i tot, aquells polítics que són de poble). Trist i vergonyós a parts iguals.
Què podeu dir a un/a jove que vol pensar de treballar de viticultor?
Ànim. I molta il·lusió (que fa molta falta perquè tractaran cada dia de llevar-te-la des de l’Administració).
Per qui no ho sap, a la nostra zona del Maestrat (Vilanova d’Alcolea, la Torre d’en Doménec, les Coves de Vinromà) es cultivava la varietat del senyorito, un vi que tenia una bona eixida al mercat, juntament amb el macameu, i que l’Administració va obligar a arrancar-los, afonant l’economia local fins que es va “recuperar” a partir de la replantació d’ametlers i oliveres. Roger, t’has cregut l’excusa “oficial” que sempre ens van donar per a fer-les arrancar i cobrar una “subvenció”?
El senyorito era un híbrid molt agraït que només calia podar, ensofrar i veremar, ja que era resistent a les malalties criptogràmiques típiques de la vinya. El fet de ser un híbrid implicava que el raïm produït resultava bastant rústic i de baixa qualitat, encara que feia molt de grau i aportava molt de color. A Castelló, igual que va passar a Lleó, el senyorito va donar durant anys de menjar a molta gent, però finalment el criteri europeu de vins de qualitat es va imposar i les autoritats franquistes, amb més o menys interessos creats a altres indrets de la nostra geografia, van estimar maniobrar per treure’s de damunt l’híbrid. A Lleó van replantar, inclús reempeltar amb varietats d’allí, i ací vam decidir acceptar les suculentes subvencions que es donaven (per cep) per arrencar-ho tot i replantar-ho d’ametlers, entre altres coses. Pel que fa al macameu (macabeu) és un raïm típic de la nostra zona, com la vernassa (garnatxa) i que se segueix plantant a molts indrets amb uns resultats molt bons.
Com valoreu la feina que aportem els guies de muntanya a una major estima per la nostra terra?
És una feina inestimable la d’aportar coneixements sobre el nostre entorn a les persones que estan disposades a visitar-lo. Ajuda a preservar i respectar la nostra terra (l’única que tenim).
Roger, moltes gràcies per l’entrevista i pel vostre temps. A seguir amb la verema!
