Pau Fuster Puig, el Tossal Cartografies

Com a guia de muntanya soc client de moltes editorials de cartografia, i tinc mapes de moltes editorials, cada un de diferent en la manera com s’aproxima al territori, els colors, el disseny, l’escala. Per als guies de muntanya un bon mapa és fonamental per tal de garantir la seguretat als nostres clients i oferir una experiència el més propera possible al territori. Tots els mapes són una obra d’art pel temps que porten al darrere. Així i tot em declaro molt devot dels del Tossal Cartografies, artesania en estat pur. Si damunt d’això hi sumem l’amistat que m’unix amb ells, la passió per la muntanya, pel territori, i el coneixement que en tenim, la veritat és que esta entrevista ho reflectix tot. Espero que en gaudiu la lectura tant com nosaltres d’haver fet l’entrevista! 🙂 Quan va nàixer el Tossal Cartografies? El Tossal Cartografies és un projecte editorial que naix amb l’elaboració allà pel 2002-2004 dels diferents projectes finals de carrera dels tres companys […]

Ferran Monferrer Claramonte, cofundador de D’Armela

Reinventar-se o morir. Què et fa pensar esta cèlebre frase? Em recorda a la teoria de la generació espontània que postulava que la vida sorgeix del no-res a partir de la matèria inerta. Quan Pasteur la va rebatre al segle XIX va sentar les bases de la microbiologia moderna.  És a dir, per a mi reinventar-se en aquests temps de canvis és un procés dinàmic que ni parteix de zero ni passa d’un dia per a un altre. El context propi és la base. Has d’avaluar qui eres, on estàs, on vols anar i amb quines capacitats comptes. També cal un exercici sistemàtic d’anàlisi del present, de les tendències i de les previsions de futur. Fet aquest poti-poti intentes reduir el risc de triar un nou camí. L’adaptes al més possible a les teves capacitats i objectius, i et poses en marxa. La dura realitat és que no saps si et portarà on havies pensat i que quan ho tindràs clar ja no n’hi haurà […]

Blanca Marín Ferreiro, directora general de l’Aeroport de Castelló

Diuen en tot això del turisme, que sovint, una infraestructura fa destinació, crea destinació. I ho fa per la senzilla raó que ubica un lloc en un mapa a escala internacional. Encara no sabem si este és el cas, però, tanmateix soc veí de Vilanova d’Alcolea, i per tant, tinc un vincle emocional amb l’aeroport que ve de molt lluny. Com a veí encara em costa entendre la decisió de batejar l’aeroport amb el nom de Castelló (a 25 km), quan tots els aeroports veïns tenen noms de proximitat (Manises, l’Altet, Reus, el Prat). Potser preferisc pensar que això es va fer per a estalviar la discussió sobre la maternitat del nom entre pobles limítrofs o potser perquè el motiu de la seua creació va ser perquè la província de Castelló era fa anys encara l’única de la Mediterrània en tot l’Estat sense aeroport. Com a veí recordo molt bé quan van començar les obres de desmunt amb les Buldòzer, la polseguera, les barrines i […]

Marc Collado Roig, gerent de Persenda Esports d’Aventura

Parlar avui en dia de turisme actiu al Maestrat de Penyagolosa té un nom, i és Marc Collado Roig, o, el que és el mateix, Persenda. Marc és una persona a la qual admiro molt, perquè no és fàcil emprendre un projecte i menys encara fer-lo viable i que perdure en el temps. Es requereixen moltes dosis de paciència, persistència, resiliència, adaptació, molt d’orgull i amor propi cap a la teua feina i cap al teu territori. I això és el que ell mostra dia a dia en tot el que fa. Anem a l’entrevista! Fa uns 9 anys que vas decidir d’emprendre el projecte de Persenda a Vistabella del Maestrat, recordes com va ser? Amb l’anterior crisi econòmica, em vaig quedar sense feina, això va ser el detonant per a fer el pas, vaig triar Vistabella per la proximitat amb Penyagolosa i pensant només en activitats d’aventura, aquesta idea estava pel meu cap des de fa molt de temps, però mai haguera pensat que es […]

Jose Ignacio Amat “Rizos”

Parlar de seguretat i muntanya, dins de la FEMECV, té un nom, i és Jose Ignacio Amat. Conegut amb el sobrenom de Rizos, pel seu carismàtic pèl, parlar amb ell no et deixa indiferent. Parla clar, sap del que parla, l’experiència és un grau, i si la muntanya parlara, parlaria més o menys com ell. Per això sempre és interessant escoltar-lo, perquè és la veu de la muntanya. D’Elda, actualment és director de l’Escola Valenciana d’Alta Muntanya (EVAM), que és la secció formativa dins de la FEMECV, i a més forma part del Comité de Seguretat FEDME. D’ofici sergent de bombers de l’Ajuntament d’Alacant (en servei des de fa més de 20 anys), també és youtuber (en diversos canals, OK Mountain, i Cápsulas formativas FEDME, Seguridad y Rescate) i docent en la UMH, EVAM i EEAM. Per tant, avui entrevistem una persona molt ben formada, experimentada, multidisciplinar, que afronta la gestió, avaluació i planificació del risc com a esportista, guia de muntanya, docent i rescatador. […]

Francesc Bellmunt Gil

Esta entrevista és de les que més il·lusió em fa. Francesc és una persona tan polifacètica que no sé com presentar-lo. Tot ho fa, fa de tot, i a més ho fa molt bé. Amic, company, historiador, escriptor, bocassí, guia a la Valltorta, patriota del Maestrat i de les nostres tradicions i costums. Un moment de conversa amb ell és sempre un regal, i ara per a sort nostra el tenim disponible per a #entrevistesalterritori. Francesc, què és el que més t’agrada de la teua feina com a guia a la Valltorta-Gassulla? Alguna anècdota que més recordes en tota la teua trajectòria com a guia? Comences fort…! No m’és gens fàcil de respondre. Et dirà un enamorat per què estima la seua parella? Les sensacions cap a aquesta faena s’assemblen més a quelcom irracional que a una meditada tirallonga de punts més o menys favorables. Encara així, si he de posar algun motiu sobre la taula, podria dir que és un privilegi absolut el poder […]

El Museu de la Valltorta

Al desembre de l’any 1994 va obrir les portes el Museu de la Valltorta, el qual va crear la Generalitat Valenciana “per a fomentar la conservació, l’estudi i la difusió de l’art rupestre valencià.” Posteriorment, a l’any 1995 es va demanar la declaració de la Valltorta com a Patrimoni de la Humanitat. Una vegada es va tramitar l’expedient en la UNESCO, el dia 5 de desembre del 1998, l’Assemblea General de l’organisme, reunida a Kioto, inscriu l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica en la llista del patrimoni mundial. El Museu de la Valltorta, ubicat a Tírig, és un museu diferent si ens atenem a l’accessibilitat, ja que encara a dia d’avui no té uns accessos per carretera comparables amb la importància que té com a recurs cultural. Malgrat que s’ubica en el centre geogràfic del Maestrat, les comunicacions per carretera són deficients, especialment des del sud (Albocàsser i les Coves de Vinromà), oest (Catí) i nord (Sant Mateu) més que des de […]

Aigua de Benassal

Som un orgullós col·laborador d’Aigua de Benassal, i ho som perquè: Ens inspiren els mateixos principis: la natura, la puresa, la qualitat i l’excel·lència. L’aigua és part del cos humà (sabíeu que segons la fase vital tenim un percentatge d’aigua en el cos entre un 50% per als més adults i un 80% per als bebés?) La hidratació és fonamental per a qualsevol exercici físic i per a una vida sana i saludable, ja que entre altres coses ens ajuda a previndre lesions musculars. Aigua de Benassal és l’empresa del Maestrat amb una projecció més internacional, com ho acredita el fet que exporta a la Xina i als països àrabs, i que la consumixen esportistes d’elit. Consumim producte del Maestrat, perquè esta és la millor manera de defendre’l i valorar-lo. Així donem suport a la nostra gent, al teixit empresarial, a la permanència de llocs de feina. I perquè, en resum el producte com més a prop, més fresc i més bo és. En definitiva, […]

Què és la muntanya per a mi?

La muntanya per a mi ho és tot. Ja de ben menut recordo les eixides que féiem a la muntanya amb molta felicitat. Per a la gent del Maestrat, Penyagolosa (1.814 m) i l’entorn de Sant Joan és un lloc especial carregat de molt de simbolisme i misticisme, màgic, que per a sentir-lo l’has de viure. Viure per sentir. La muntanya, les muntanyes representen eixa superfície que és el país, el territori. “Les muntanyes sempre esperen” “Les muntanyes sempre hi són”. Este frases populars sintetitzen clarament el fet omnipresent i omnipotent de les muntanyes. En moltes cultures, com la basca, la catalana i la valenciana, les muntanyes són éssers populars mitològics habitats sovint per bruixes, que sens dubte marquen el caràcter i la manera de ser dels pobles que viuen a prop. A mi les muntanyes m’ho han donat tot. Si soc com soc (amb les virtuts i els defectes) és per elles. M’agrada viure entre muntanyes, d’alguna manera em fa sentir segur, arrecerat, protegit, […]